Comèdia amb una mitologia bigarrada

En la tercera entrega de les aventures en solitari de Thor, dins de l’univers Marvel, se sent dir que “Asgard no és un lloc, sinó la seva gent” en relació amb el fet que els habitants d’aquest món dels déus hagin de fugir-ne per sobreviure a una destrucció que paradoxalment pot representar una salvació. És així que l’esperit messiànic amb el qual Moisès va alliberar i va fer sobreviure el poble jueu, conduint-lo fora d’Israel, s’hi barreja amb la mitologia nòrdica. De fet, com en el cas de tantes històries amb superherois, es pot reconèixer que Thor: Ragnarok poua sense miraments i de manera bigarrada de diverses mitologies, fins i tot de la tetralogia wagneriana amb la presència de valquíries i d’una apel·lació al crepuscle dels déus.

Tanmateix, la tonalitat de la pel·lícula, de colors cridaners, vol evitar la pesantor i la grandiloqüència, diferentment de les dues primeres entregues: hi domina l’humor, que la converteix en una mena de comèdia mitològica de superherois i l’acosta a l’esperit amb el qual el cinema dels anys vuitanta va reprendre amb ironia el cinema d’aventures, incloses les galàctiques. Tal cosa no deu ser aliena a les intencions de la productora Disney en encarregar la direcció del film al neozelandès Taika Waititi, autor d’una celebrada desmitificació del cinema de vampirs: El que fem a les ombres.

Un humor prou intel·ligent s’hi reflecteix en la metaficció amb la qual els herois d’Asgard veuen com s’hi representen les pròpies llegendes. O en el fet d’incorporar-hi la mutant Cate Blanchett, que, tot i que finalment resulta força desaprofitada, encarna amb ironia Hela, la deessa de la mort, que irromp com la germana de Thor que va ser empresonada pel seu pare, Odin, quan aquest va voler ordenar i estabilitzar Asgard renunciant a la violència i ambició amb les quals va poder-lo fundar. Però també hi ha un humor fàcil i fins ximplet en tota mena de diàlegs bromistes. És així que, amb les seves dosis d’acció i amb el previsible desplegament d’efectes especials digitals, Thor: Ragnarok pot resultar més o, depenent del gust, menys divertida; però la joguina, volent ser lleugera, pot acabar fent-se pesada per la seva llarga durada, les reiteracions i una certa complaença en la mateixa broma general.