Mariona Aupí: “En aquest disc sí que em reconec: sóc jo”

“Quan vaig gravar Criatura (2013) no estava preparada per fer un disc en solitari. Hi ha un gran canvi entre tots dos discos, una diferència abismal. A Le Monde sí que em reconec: sóc jo”, diu la cantant banyolina Mariona Aupí (1978) sobre el seu segon disc, un treball produït per Guillermo Martorell (Mr Hubba & El Mono Inventor, entre altres projectes) que La Cupula Music ha publicat en LP, CD i format digital. Avui, dia del seu aniversari, Mariona Aupí presentarà el seu nou disc al centre Matadero de Madrid, el dia 11 de novembre ho farà al Barts Club de Barcelona i el diumenge 12 arribarà a l’Auditori de l’ Ateneu de Banyoles (19 h, 10 i 13 euros). En directe l’acompanyaran Guillermo Martorell (guitarra), Adrià Bravo (piano), Miquel Sospedra (baix) i David Martínez (bateria).

Vint anys després del primer disc de Fang, que va inaugurar la seva carrera musical, Mariona Aupí acumula ja una discografia important: quatre treballs amb Fang, dos compartits amb Carlos Ann, ara ja dos d’acreditats només al seu nom. Ella mateixa remarca el curiós i gairebé simbòlic paral·lelisme entre la coberta de l’últim disc de Fang, Dos vidas (2003) i la de Le Monde: en la primera sortia de l’estany de Banyoles, i ara hi torna a entrar per submergir-se en les seves aigües. “Aquest és un disc amb moltes emocions, expressades a través de l’aigua. Tot m’ha sortit de molt a dins, però del cor, no del cap”, explica Aupí, autora de sis temes del disc i coautora amb Martorell d’altres tres. L’aigua i, especialment, la mar hi són molt presents: “Hi ha guitarres que semblen dofins o un contrabaix que sona com una sirena de vaixell.” En Guillermo Martorell (1983), que toca amb Mazoni mentre desenvolupa seva pròpia carrera com a compositor i productor, Mariona Aupí ha trobat el millor aliat: “El vaig conèixer al Festival Pepe Sales de La Penyora, a través de Jose Domingo. És la millor prova que a l’Empordà hi ha gent boníssima, que no cal anar lluny per trobar talent.”

“Volíem que fos un disc conceptual i, com que tots som molt romàntics, que s’edités només en vinil”, explica Aupí. El cert és que el vinil ha marcat la pauta del disc i que fins i tot en el CD es diferència entre una cara A –que s’obre amb el primer single, 3.500 días , i arriba fins a Submarinos– i una cara B, que conté cançons com ara Navegante i Sonrisa de delfín. En cada cara hi ha una peça instrumental: són dues relectures diferents (“Dues finestres per respirar de mi mateixa”) de La chanson de la folle au bord de la mer, del compositor parisenc Charles-Valentin Alkan (1813-1888), “interpretades des de les entranyes del piano”. La cançó de la boja al costat del mar... El mar de l’Empordà que també s’ha infiltrat en aquest disc enregistrat, entre d’altres estudis, a Nautilus Recordings d’Arenys de Mar.

El títol del disc, Le Monde, fa referència a la carta del tarot. “Le Monde és l’últim dels arcans majors, el número 21. Jo hi jugava com qui juga a les cartes de Brian Eno, en una soledat que en aquest disc m’ha donat molta inspiració, i la carta de Le Monde m’apareixia constantment: això volia dir alguna cosa, perquè aquesta carta simbolitza la realització artística, però comporta també un procés difícil per arribar-hi. De fet, fa dos anys que vam començar a treballar en aquest disc, que hem anat elaborant a foc molt lent.”

Com ja ha dit, en aquest disc Mariona Aupí es mostra tal com és: “Tot és comunica, vida i obra, encara que no vulguis o que quedi amagat per unes metàfores.” Després de vint anys fent música, amb alguns intervals en què semblava que prenia altres camins, Mariona Aupí està ara més convençuda que mai d’una cosa: “Necessito fer música, perquè és quan em sento realment bé.” És significatiu que només fes un concert per presentar Criatura i que ara torni amb tantes ganes als escenaris.