Cultura
La Universitat de Girona rep el fons de Joan Ferraté
L’acte de recepció de la biblioteca i la documentació del poeta i assagista reusenc tindrà lloc el dia 12
És un dels arxius més valuosos de crítica literària
La Universitat de Girona (UdG) formalitzarà el divendres dia 12 de gener (12 h) la recepció del fons bibliogràfic i documental del poeta, crític i teòric de la literatura Joan Ferraté (Reus, 1924-Barcelona, 2003). La rellevància d’aquest fons, que posarà a disposició dels investigadors una biblioteca especialitzada d’uns deu mil volums i una àmplia documentació fins ara inèdita, s’ha volgut remarcar amb un acte solemne de recepció que constarà d’una sessió acadèmica a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres i de la inauguració de la sala d’investigadors de la Biblioteca del Barri Vell que a partir d’ara rebrà el nom de Joan Ferraté.
La documentació, propietat d’Amalia Ferraté Zeta, filla de Joan Ferraté, que assistirà també a l’acte de la UdG, permet resseguir els interessos del reconegut filòleg, poeta i traductor, que, per damunt de tot, va ser un lector crític i exigent en el qual s’han inspirat les generacions de filòlegs que l’han seguit. Un d’ells, el poeta Salvador Oliva, participarà en l’acte acadèmic de recepció amb la conferència Contra l’oblit. En la mateixa sessió, presidida pel nou rector de la UdG, Joaquim Salvi, intervindran també Xavier Pla, director del Departament de Filologia i Comunicació; l’escriptor Víctor Obiols, amb la ponència Estratègies de reescriptura, i l’assagista Jordi Amat, que parlarà de L’ocasió perduda. També hi participaran el poeta i editor Jordi Cornudella, marmessor de Ferraté; el cap de la Biblioteca del Barri Vell, Jaume Rufí, i el delegat de Cultura de la Generalitat a Girona, Francesc Ten. La jornada acabarà a les 13.30 h amb l’oferiment d’una copa de cava als assistents al claustre de la facultat.
L’ocasió, certament, s’ho val: a partir d’ara quedarà dipositada a Girona una de les millors biblioteques del país en matèria de crítica i teoria literàries i teoria de la traducció, a més de poesia clàssica, anglo-saxona, espanyola i catalana. També hi haurà material relacionat amb els estudis i edicions sobre Ausiàs March, Carles Riba, Josep Carner o el seu germà, el poeta Gabriel Ferrater, així com la seva correspondència amb escriptors com ara Jaime Gil de Biedma.
