Kitsch a la Cova continua amb l’EP ‘Ratificació’

Dos anys després de presentar-se en societat amb un àlbum homònim, el desembre del 2015, Kitsch a la Cova “certifica que la fórmula és vàlida” amb un EP de quatre cançons titulat Ratificació (La Dalla Records). El títol justament confirma que “aquest és el camí que hem triat i que volem seguir a partir d’ara” i també juga amb el mot rata: tres rates apareixen fent un cercle a la coberta del disc, dissenyada per Pol Robles ( Arkham Studio ), i aquests animals també apareixen en una de les cançons del disc, El revingut: “Rates blanques, rates pures... / Que comenci l’experimentació! / Roseguen la teva passió / Roseguen la teva intenció / Roseguen sense compassió / Fins que de cop se’ls para el cor.”

“Vam començar amb un ratpenat a la coberta del primer disc i ara ja anem per terra”, diu amb sorna Lluís Costabella (guitarra, veu programacions), que va enregistrar, produir i mesclar el disc al Santuari de Banyoles, abans que Lluís Costa –exguitarrista de Kitsch– en fes la masterització al Soundclub Studio de Salt. Costabella i el seu còmplice a Kitsch , Joan Pairó (baix i veu), formen aquesta descreguda i fosca trinitat amb Mon a la Cova (veu i guitarra): una relació creativa ara ratificada.

“Ara hem publicat aquest EP perquè no pots desaparèixer durant tres anys, encara que no tinguem cap pressió per llançar novetats. L’ideal hauria estat publicar un altre disc amb deu cançons, però no teníem temps per enregistrar més material, per raons personals”, explica Costabella, que després de més de trenta anys voltant pels escenaris tampoc no sent cap necessitat urgent de presentar aquestes cançons en directe: “Ja en vam fer una preestrena el maig passat en el festival MiniBeat de Granollers, i ara no tenim cap concert en perspectiva, però sentim una llibertat creativa total, perquè no depenem que ens vinguin a buscar per tocar. I si fem cap concert, només demano que sigui en un lloc amb bones condicions tècniques. El que no vull per a mi no ho vull per a ningú.”

Costabella se sent molt satisfet d’aquest disc, que a més d’El revingut, una cançó composta per tots tres, inclou Un món sense tu, una reconstrucció d’un tema ja inclòs per Mon a la Cova a Sessions greus EP (2012), i Música morta, una cançó de Costabella, més una versió de Pet Sematary, una de les cançons més “atípiques” de Ramones, que Dee Dee i el productor Daniel Rey van compondre per a l’adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima de Stephen King. “És la nostra manera de dir que som bestioles rares, però no volem acabar en un cementiri d’animals.”

Del disc , se n’ha fet una edició limitada de 150 exemplars numerats amb capsa serigrafiada i lletres impreses en paper vintage, i una edició en sobre de cartró. A més, està disponible a Bandcamp i a altres plataformes digitals.

I Kitsch? “Està aparcat. Vam tenir l’oportunitat de matar-lo d’una manera molt salvatge a les barraques de Banyoles, amb corones i tot, però no va poder ser. I hem arribat a la conclusió que, de fet, no cal matar-lo.”