Sala Apolo, 75 anys d’història
Només hi ha una sala de ball a Barcelona i a tot l’Estat espanyol que pugui celebrar 75 anys de vida i aquesta és la Sala Apolo, que enguany arriba a la xifra. L’única sala que va néixer exclusivament per ballar va obrir portes el 1943 per encàrrec de José Vallés Rovira, un burgès que havia adquirit la propietat del terreny i vuit anys abans, el 1935, havia construït el primer parc d’atraccions indoor que va coexistir amb la sala de ball –amb algunes remodelacions– fins a finals dels anys vuitanta. Va ser llavors quan van començar a programar-se els primers concerts en directe a la sala amb l’Orquestra Apolo i a poc a poc es va anar consolidant la identitat de “cremar pista”, frase que l’actual director de la sala, Albert Guijarro, ha utilitzat com a títol per a la campanya dels 75 anys, amb què vol enllaçar les diverses generacions que han gaudit de la sala.
Durant aquest 2018, la Sala Apolo vol apostar per una programació que englobi no només la mateixa sala, sinó que surti de les quatre parets i adapti la identitat barcelonina que l’ha definit durant els seus anys d’història. Així doncs, s’han programat un seguit de concerts (encara per determinar) al llarg de l’any per mirar de plasmar l’evolució de tots els estils musicals que han marcat la vida de la sala i destacar la participació del públic que hi va a ballar. La celebració també inclou un cicle de xerrades sobre l’evolució de l’oci a la ciutat, el gènere i la música i la cultura de club.
A més, al maig es publicarà un llibre que recollirà la història de la sala, editat per Comanegra i escrit per l’antropòloga Eva Espinet. El títol donarà pas a una marató de concerts de dotze hores en què participaran més de vint grups.
