Cultura

jazz / D. castillo

What If
The Jerry Douglas Band
Rounder
Disc ple d’energia i nou pas endavant de la banda del guitarrista nord-americà en la seva fusió d’estils de l’Amèrica profunda sota el nexe del jazz i amb la mirada sovint cap al bluegrass, el blues i el country. Tots els instruments sonen nítids i amb una velocitat i un nervi incomparables. Sembla com si els més de 1.600 discos en què ha intervingut –literal– sonessin en cada tema. No hem d’oblidar que Douglas és un dels bastions de Nashville i ha col·laborat amb grans estrelles com ara Ray Charles, Eric Clapton, Dolly Parton, Paul Simon i Elvis Costello, entre altres. Aquest What If podria ser una antologia dels seus treballs més reeixits, una celebració vitalista del poder de la música, de l’art. Quan s’incorporen els vocalistes o fa una versió de Jimi Hendrix, salta la banca!
Contra la indecisión
Bobo Stenson trio
ECM
Acompanyat dels seus incondicionals Anders Jormin al baix i Jon Fält a la bateria, el pianista suec Bobo Stenson ha titulat el seu nou disc amb una cançó de Silvio Rodríguez. Alternen les peces pròpies amb aproximacions a Erik Satie, Béla Bartók i també es detenen en una melangiosa adaptació de Frederic Mompou que fa posar la pell de gallina. Stenson és un veterà d’ECM, on va publicar el primer disc el llunyà 1971. També ha col·laborat amb genis del jazz com ara Don Cherry, Sonny Rollins, Stan Getz, Charles Lloyd i Jan Garbarek. Ben fresc del 2018, Contra la indecisión conté tota la versatilitat intensa del trio de Bobo, la precisió i el romanticisme. El disc és un d’aquells productes típics del segell alemany, un cant a la vida des de la bellesa.
Our Point of View
Blue Note All-Stars
Blue Note / Capitol / Universal
Per celebrar el 75è aniversari de Blue Note i el traspàs el 2015 del seu president Bruce Lundvall, es van reunir una selecció dels grans cervells de la casa en un disc doble únic. El trompetista Ambrose Akinmusire, el teclista Robert Glasper, el baixista Derrick Hodge, el guitarrista Lionel Loueke, el bateria Kendrick Scott i el saxofonista Marcus Strickland es van reunir per demostrar quin és l’esglaó més alt a què ha arribat el jazz. A la primera peça del segon disc s’hi sumen dues llegendes vives, Wayne Shorter i Herbie Hancock. El resultat se’l poden imaginar: un artefacte on la improvisació i la qualitat es fan simbiòtiques en un exercici únic. Hi ha moments que tinc la sensació de ser dins un disc de música clàssica. No se’l perdin!


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El gran amor

Barcelona

El fotògraf pur

barcelona
Filologia

Mor Giuseppe Tavani, el primer filòleg italià que va ser catedràtic de català

JORDI CARAPUIG
PRESIDENT DEL PATRONAT DE LA PASSIÓ D’ULLDECONA

“El discurs històric de la Passió és encara avui totalment vigent”

ulldecona
Crònica

L’herència italiana de Caldes

Caldes de Malavella

El ‘cantaor rojo’

Girona

La Mostra s’enlaira

BARCELONA

Les nines del papa

Figueres

Artistes innovadors, al CaixaForum

Girona