Pepe Sales i Elena Garro, junts contra la violència de gènere

Per onzè any consecutiu ho han tornat a fer: Lluís Llamas i Consol Ribas, del restaurant i/o associació cultural La Penyora, van tornar a mobilitzar ahir a la nit mig centenar d’artistes de tot tipus de disciplines i estils, i també un públic molt motivat i sempre fidel a la cita del Festival Pepe Sales , que va omplir una vegada més l’auditori de La Mercè de Girona.

“Cuando la mujer escribe, muere. Es una sentencia de muerte.” Aquestes paraules i una imatge de l’escriptora mexicana Elena Garro (1916-1998) presidien l’escenari. Paraules dures –però molt certes en el seu cas, condemnada a la mort de l’exili i de l’oblit per no callar, per escriure– com les de l’escriptora Esther Blanco, que va obrir l’acte recordant que, moltes dècades després que Garro denunciés la injusta situació de la dona a Mèxic, en aquell país continuen assassinant set dones cada dia, en bona part víctimes de la violència de gènere. Blanco estava acompanyada a l’escenari per altres dones, amb vistoses màscares de lluita lliure mexicana, que es van treure al final de les seves paraules, per abraçar-se amb emoció i ràbia.

Els presentadors, els cadavèrics Fèlix Brunet i Natàlia Gallart –que va recordar el seu calvari per trobar llibres de Garro a Girona: un sol volum entre totes les biblioteques– van anar introduint les actuacions: des del rock apassionat d’Izzy’s Band a partir d’un poema de la mexicana (En la memoria), fins al recitat d’Elisenda Batista amb la guitarra de Salvador Gallego, i la imponent cerimònia flamenca de la gran bailaora La Bicha, amb baix elèctric, cajón i veus. Després van anar passant per l’escenari, durant gairebé dues hores, altres incondicionals del Pepe Sales, com ara Elisabet Carnicé, Martí Peraferrer, Jordi Fornells i Mario Mas, Josep i Ramon Bassal, Jordi Corominas, Marcel Tomàs, Amparo Parra, Ovidi Llorente, Ester Bertran, etc. No hi va poder ser Alfonso de Vilallonga, recent premi Gaudí per la banda sonora de La librería, de Coixet. Però tots els altres hi eren, per Pepe Sales, per Elena Garro, per l’art i la llibertat.