Isabel Coixet triomfa als Goya amb ‘La llibreria’

Els premis Goya van tenir un gir de guió final inesperat: la producció basca Handia portava deu guardons i semblava que arrasaria, però La llibreria, d’Isabel Coixet, es va acabar convertint en la gran triomfadora de la nit en guanyar els Goya a la millor pel·lícula, direcció i guió adaptat. Molt emocionada, Isabel Coixet va reivindicar la igualtat de gènere, un dels temes de la nit, i va dedicar un dels Goya a la seva mare, que la deixava llegir llibres encara que no ajudés en les tasques domèstiques. La llibreria adapta una novel·la de Penelope Fitzgerald i està protagonitzada per Emily Mortimer i Bill Nighy, tots dos presents a la gala.

Fins aleshores, Handia havia fet sentir moltes paraules d’agraïment en basc: la història d’un gegant que va viure a Euskadi al segle XIX va rebre, entre d’altres, el Goya al millor guió, música original, fotografia, actor revelació (Eneko Sagardoy), direcció de producció, direcció artística... Però finalment no es va convertir en la primera pel·lícula rodada en basc que guanya el Goya a la millor pel·lícula. Això sí, les deu estatuetes guanyades la situen com a tercera pel·lícula més premiada de la història, després de Mar adentro (14) i ¡Ay, Carmela! (13).

El cinema amb producció i talent català va sumar un bon grapat de premis a la 32a edició dels premis. A part d’Isabel Coixet, Estiu 1993 se’n va anar de la cerimònia amb un bon balanç: de les set nominacions, va rebre premis a la millor direcció novella per Carla Simón, a la millor actriu revelació per Bruna Cusí i al millor actor de repartiment per David Verdaguer.

Nathalie Poza es va endur el Goya a la millor actriu pel seu paper a No sé decir adiós, i dos actors d’El autor, dirigida per Javier Martín Cuenca, es van endur també estatueta: Javier Gutiérrez com a millor actor principal i Adelfa Calvo com a millor actriu de repartiment.

La gala va ser llarga, de més de tres hores, i només va ser reivindicativa en el tema de la igualtat de gènere. Cap referencia al procés i als polítics empresonats a prop de Madrid, o als refugiats que moren al Mediterrani. Hi va haver alguna crítica al govern, per l’IVA del 21%, i poca cosa més. Nora Navas, com a vicepresidenta de l’Acadèmia del Cinema Espanyol, va fer un sentit discurs que també va reivindicar la igualtat de les dones i va reclamar més suport de les institucions al cinema estatal. Marisa Paredes, Goya d’Honor, va rebre una llarga ovació del públic dempeus i va fer un breu discurs d’agraïment.

Els còmics Joaquín Reyes i Ernesto Sevilla van fer de presentadors amb un guió desigual: alguns gags van fer riure, però d’altres no compensaven la monotonia d’una cerimònia que reparteix 29 premis, amb els seus respectius agraïments. La gala es va celebrar al Madrid Marriott Auditorium Hotel, amb retransmissió de TVE.

Altres premis de la nit van ser el de millor cançó per La Llamada, de Leiva, tema principal de la coproducció catalana La llamada; el de millor curt documental, per a Los desheredados, de la catalana Laura Ferrés; el de millor curt animat per a Woody and Woody, del mallorquí Jaume Carrió, i els de millor producció iberoamericana (la xilena Una mujer fantástica) i europea (la sueca The square).