Pacients petits i savis

“Soc una mare de dol, ploraré tots els dies de la meva vida, però he après que la felicitat és una manera de veure la vida.” Anne-Dauphine Julliand diu aquestes paraules amb una naturalitat sorprenent. Després de treballar de periodista durant anys, les tragèdies familiars la van empènyer a escriure dos llibres, Llenaré tus días de vida (editorial Booket) i Un día especial (Palabra), per compartir la seva experiència: “Tenia dos fills i dues filles, i les nenes estaven molt malaltes i van morir, la petita fa pocs mesos. Em vaig passar a l’escriptura no tant per explicar l’horror de les malalties, sinó com un camí per buscar la felicitat, i l’he trobada.”

Amb el documental Ganar el viento, que avui arriba als cinemes, Julliand va voler “donar la paraula a altres nens malalts, perquè no s’acostuma a fer, i em sembla que tenen coses increïbles a dir-nos”. Cinc nens i nenes de menys de 10 anys amb malalties greus (càncer, patologies del cor o els ronyons...) són els protagonistes del film, des dels llocs on fan la seva vida, inclòs l’hospital. “Parlen d’una manera tan senzilla i pura que val la pena sentir-los només a ells –va dir la cineasta a la presentació a Barcelona–. No podia parlar-los de la mort, però a ells no els costa gens. Amb la pel·lícula he intentat que tothom hi trobi el nen que va ser.”“Saben que hi ha coses que no poden canviar, i miren de viure el moment. Carpe diem és la seva filosofia”, reflexiona la cineasta, que ha inclòs al muntatge final una frase que va sentir més d’una vegada: “Quan em mori deixaré d’estar malalt”.El documental no para de voltar per tot el món: després de Barcelona, s’estrenava al Japó. Anne-Dauphine Julliand va a presentar-lo personalment sempre que pot. Al sud de França, un alumne d’un institut que el mirava amb una actitud hostil la va esperar al final i li va dir: “La teva pel·lícula em canviarà la vida.” La directora explica que “se sentia una víctima, i ara s’adona que pot triar la seva vida, que sempre podem viure-la com vulguem”.