cultura

Crònica

música

Rossinyol amb ‘trikitixa’

Junkera va presentar ‘Fok’ entre tenores, moixigangues, bastoners i desenes de músics catalans

S’anomena Fok i és, de ben segur, un dels projectes més valuosos i ambiciosos de la història recent de la música tradicional als Països Catalans. El basc Kepa Junkera,amb la trikitixa, va gravar una cinquantena de cançons amb 218 músics d’arreu del territori i els seus enciclopèdics resultats s’han pogut degustar en un doble CD i dos únics concerts: el mes de novembre passat a Torroella de Montgrí i, aquest dijous, en el marc d’una iniciativa compartida entre els festivals Tradicionàrius i Barnasants, a l’Auditori de Barcelona.

Jordi Fàbregas, director del primer, va ressaltar “la projecció i servei” que, per a la música tradicional catalana, significa un projecte com aquest. I Pere Camps, ànima del Barnasants, entre crits de “llibertat”, va penjar-se un nas de pallasso en solidaritat amb el regidor de Sant Joan de Vilatorrada imputat.

Junkera, que durant la nit confessaria reiteradament haver descobert amb aquesta aventura “coses increïbles” de la “inabastable” cultura catalana, va entrar a l’escenari, des de la platea, tocant El rossinyol (una cançó, segons va dir, descoberta en veu d’Ovidi Montllor a La fuga de Segovia) i, durant gairebé tres hores, va exercir d’emocionat mestre de cerimònies d’una imponent explosió de tradició en la qual no únicament hi van participar desenes de txalapartes, arpes, trikitixas, tenores i panderos quadrats, sinó també bastoners, dansaires i moixigangues.

Junkera va confessar-se emocionat per la melodia d’El pardal; va fer broma amb Xavier Baró quan el va convidar a cantar la Cançó del lladre; va fer pujar dos nois a l’escenari per sumar-se, amb El Pont d’Arcalís, a les Cobles de per astí; va compartir jotes amb el cantador murer Hilari Alonso; va posar El testament d’Amèlia en mans de Gemma Humet, i va manifestar-se meravellat pel so de la Cobla Sant Jordi en melodies com la de La ciutat de Nàpols.

Una Balanguera cantada per Miquela Lladó, una Muixeranga amb Junkera afegint-se a la pinya, i uns Segadors,en veu d’una extraordinària Marina Rossell van culminar, entre proclames a favor de la independència, una vetllada amb regust de fita històrica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

crònica

Una sola música que tothom balla com vol

SANT JORDI A GIRONA

Tornar al centre perquè no canviï res

Girona

La festa amb tendència a l’alça

Barcelona
publicacions

Surt el número 12 de ‘Temperatura’, la ‘Revista per anar a cagar’

girona
crítica

Tensar els fils d’estendre

Girona

Es recupera l’essència amb el retorn a la Rambla i la plaça Catalunya

Girona
SANT JORDI

L’esmorzar de la Generalitat a Girona recorda Montserrat Vayreda

girona
sant jordi 2024

“Hi ha moltes ganes de diada”

barcelona
BLANES

La diada de Sant Jordi comença amb l’Esmorzar Literari

BLANES