Mor el novel·lista Jordi Tiñena

Nascut a Barcelona el 1955, l’escriptor Jordi Tiñena, que va morir divendres de càncer, estava molt arrelat a Tarragona, ciutat on va ser molts anys professor a l’institut public de Campclar.

Llicenciat en filologia hispànica i en filologia catalana i doctor en filologia catalana, va aficionar-se a l’escriptura per raons docents, les adaptacions de textos literaris medievals per als seus alumnes. El 1987, va adaptar l’anònim Blandín de Cornualla i el Viatge al purgatori, de Ramon de Perellós. Després, El llibre de les dones, de Jaume Roig, i, entre d’altres, les dues grans novel·les de cavalleria catalanes: l’anònim Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell. No és estrany que dediqués la tesi doctoral a aquest gènere literari en català.

El 1994, va debutar en novel·la amb Mort a Menorca i, també, Un dia en la vida d’Ishak Butmic, sobre el setge de Sarajevo en la guerra de Bòsnia, amb què va guanyar el premi de novel·la Ciutat d’Alzira. El 1998, va guanyar el premi Pin i Soler de narrativa amb Dies a la ciutat, situada a la Tarragona del segle XVI. No es va centrar en una sola època: tant situava l’acció de les obres a la postguerra (Peix de gat, 2011) com l’any 948 (El somriure del víking, 2017) i el segle XV (La dona del grill, 1996).

En total, va publicar tretze novel·les i vuit reculls de narracions. El 2016, va fer una primera incursió en el gènere policíac amb Mort sense ningú, publicada per Llibres del Delicte, que també ha publicat, fa poques setmanes, l’última novel·la de Tiñena Joc d’identitats, amb una dedicatòria que ara guanya sentit: “A tots, família, amics i companys, que m’heu acompanyat en aquests darrers anys difícils.”