Shakespeare ben mut

Projecte Ingenu tanca la trilogia de Shakespeare eliminant la paraula. Deprés de Hamlet (estrenat a l’Atrium el 2014 i amb una segona temporada a la sala) i Romeo i Julieta (2016, repetint estada el Nadal passat a La Seca) parteixen de La tempesta per titular-ho Vaig ser Pròsper o recordant la tempesta. L’obra s’estrenarà el 6 d’abril vinent a La Seca. El director Marc Chornet remet a la rèplica de Pròsper quan es pregunta de què estan fets els homes (“De la matèria dels somnis”) per evocar el comiat del protagonista, el seu darrer alè de consciència, en què es dedica a recordar el passatge de La tempesta que va viure.

Per Chornet, Shakespeare es va acomiadar dramatúrgicament amb aquesta obra d’una màgia estranya que s’ha representat molt pocs cops(Lluís Pasqual en va fer una versió al Lliure el 2006). Pròsper, aquest duc de Milà expulsat, revisa el seu capítol èpic del naufragi i la salvació, ja a casa seva. El personatge, interpretat per Víctor Rodrigo (que també assumeix l’assessoria de moviment), recorda el passatge i apareixen la resta dels intèrprets de la companyia. El públic, situat a dues bandes, se sent molt endins de l’espai (de fet, haurà de creuar l’escenari per accedir a les butaques).

Projecte Ingenu persegueix una poètica pròpia: a partir del cant i el moviment coreogràfic. A Vaig ser Pròsper juguen amb les atmosferes, les textures, les sensacions de l’obra original però des d’un punt de vista subjectiu. L’únic que manté alguna rèplica original és Ariel, el foll misteriós de l’illa. La peça es pot seguir molt bé si es coneix la peça original, però també aporta altres universos si es desconeix, perquè transita en un espai en què Pròsper perd la memòria i permet imaginar un malalt d’Alzheimer, per exemple.