Les dones que fitxen tot el dia
Hi ha una performance clàssica de l’artista taiwanès Tehching Hsieh, en la qual es feia una fotografia seva vestit d’uniforme d’operari cada hora, al llarg de tot un any (1980-1981), després d’haver fitxat en un rellotge.
L’obra, cèlebre per la seva llarga durada i ambició, posava sobre la taula el fet que per a un artista la feina s’estén al llarg de les 24 hores del dia. L’acció porta per títol –no podria ser d’una altra manera– One year performance 1980-1981.
Ara, l’artista tarragonina Raquel Friera, al·ludint a l’obra de Hsieh, ha anat alguns passos més enllà posant l’accent en el treball no remunerat que afecta diàriament la majoria de dones. Així, Friera va demanar a una dotzena de dones, d’edats, condicions i orígens diversos, que al llarg d’un mes es fessin una foto després d’acabar una tasca no remunerada a casa, domèstica o de cura, i de fitxar per ella. En cada cas, la dona es fotografiava amb un objecte o amb altres persones que tenien a veure amb la feina que acabava de realitzar, fos una olla, una joguina o els seus fills.
El projecte, sota un títol molt semblant al de l’obra de Tehching Hsieh, One year women’s performance, s’exposa fins al 20 de maig a l’espai Xavier Miserachs de la Virreina Centre de la Imatge de Barcelona, i posa de manifest que la gran quantitat de temps durant el qual les dones porten a terme feines sense remuneració resulta, d’altra banda, fonamental per al bon funcionament de la societat. Les imatges farceixen les parets de l’espai. “Són treballs que no generen ni diners, ni drets. Però, en canvi, en la societat capitalista actual el treball reproductiu acaba sustentant el treball productiu”, denuncia l’artista.
