cultura

Girona fomentarà la creació i la formació cultural

Després d’haver consolidat l’oferta cultural a la ciutat, un estudi recull que s’ha d’insistir en aquest aspecte

L’Ajuntament anuncia que hi destinarà més recursos

Girona fa temps que presumeix de ser la Ciutat de Festivals i de generar una gran oferta cultural. Amb tot, l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament va encarregar l’elaboració d’un mapa cultural amb l’objectiu de generar coneixement sobre la participació de la ciutadania en la programació cultural de la ciutat, i amb l’objectiu que els agents culturals i els responsables de la programació cultural disposin d’una “radiografia objectiva” que fomenti una presa de decisions estratègiques que millorin tant la programació com en l’equilibri de la incidència territorial. El document es va encarregar també, per tal de rebatre les acusacions que l’equip de govern rebia sobre la seva política cultural. Per tot plegat, com manifesta el regidor de Cultura i Joventut, Carles Ribas, “volíem una fotografia real de la programació cultural i la participació social per tal que ens ofereixi l’estat de la cultura a la ciutat que ens ha de permetre treballar i millorar en aquells aspectes que més ens calgui, encara que ens haguessin de pujar els colors”.

I després de rebre l’estudi elaborat per la consultoria de gestió cultural Bissap i valorar-ne les dades i l’anàlisi, una de les principals conclusions a les quals s’ha arribat seria que Girona ha aconseguit destacar en el panorama cultural català, i que ara ha de fer un pas més per generar per si sola propostes nascudes a la ciutat. És a dir, després d’anys dedicant esforços a la difusió d’una gran oferta, molt ben valorada, segons l’informe, per un públic que la qualifica d’excel·lent (fins a un 77% dels enquestats), ara el consistori dirigirà els esforços a un pla de foment de la creació i incrementar la participació dels joves a les activitats, l’altre aspecte negatiu del mapa presentat oficialment ahir.

Res que no hagi previst l’Ajuntament, com destaca l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, recordant que darrerament el consistori ha apostat per fomentar equipaments destinats precisament a millorar aquests aspectes. Sense anar gaire lluny, l’anunciada reforma del cinema Modern, com a futur epicentre de les indústries creatives i culturals i l’impuls a la creació del sector cultural. Un projecte ambiciós pel qual Girona ha rebut una subvenció de més de 3.600.000 euros en el marc del PECT.

I no només això. Com destaca Madrenas, també aquí s’inscriu el centre cultural La Mercè –on s’impartiran cursos reglats–, el Bòlit, la Marfà o La Volta. Carles Ribas resumeix aquest impuls com la voluntat de “passar de la gestió cultural a la política cultural”.

“El mapa ens situa just en el punt on volem anar”, subratlla l’alcaldessa de Girona, que insisteix a dir que l’aposta cultural és ferma, ja que “malgrat la crisi, cada any la partida en cultura ha anat creixent any rere any”. Madrenas veu “consolidada” l’oferta cultural de la ciutat com un “referent” en l’àmbit català gràcies sobretot a l’aposta pels festivals. Tanmateix, l’alcaldessa con sidera que cal “sobrepassar” aquesta situació per ser un referent en iniciatives culturals. “Cal convertir-la en un motor de transició de la mateixa ciutat”, ha assenyalat.

LES XIFRES

6.126
activitats culturals registrades el 2016, sobretot en pràctiques de difusió o exhibició.
57
per cent de les activitats programades tenien com a promotor el mateix Ajuntament (dos terços del total).
77,5%
del públic enquestat considera l’oferta cultural que s’ofereix a Girona d’excel·lent: bona o molt bona.

L’oferta cultural, valorada amb un “excel·lent”

L’oferta cultural de la ciutat és densa (6.126 activitats registrades el 2016), amb l’art contemporani com en l’apartat més baix. De les conclusions generades per aquest informe també destaca que hi ha molts operadors culturals, amb l’Ajuntament com el que més en genera, amb un percentatge de dos terços del total. També, entre altres dades, destaca que la participació dels ciutadans en l’oferta cultural és notable, amb una mitjana d’ocupació global per damunt del 80%, encara que la programació escènica i musical ha estat només del 60%. Més del 65% dels públics participants són dones i els que tenen menys de 35 anys són menys del 18%. En referència a la participació habitual, les dades del mapa assenyalen que un 30% tenen una freqüència de consum setmanal; un 30%, quinzenal o mensual, i un 40% hi acudeixen menys d’un cop al mes.

Pel que fa a valoracions, els equipaments que els usuaris consideren que fan una programació de més qualitat són l’Auditori de Girona, el Teatre Municipal, el cinema Truffaut, la Casa de Cultura i el centre cultural La Mercè.

De la ingent quantitat de dades, l’estudi també detalla com veu el públic la programació cultural. En aquest sentit, recull que un 77% dels participants la qualifiquen d’“excel·lent”. La xifra s’enfila fins a un 83,2%, a l’hora de definir el grau d’informació cultural que reben.

Els principals consumidors són gironins (el 58%) però es detecta que un 25% provenen de la demarcació.

Els joves i els barris, punts més negatius de l’informe

J.C.L

No tot són aspectes positius. El mapa cultural també constata que els joves són els que menys consumeixen la cultura que es fa a la ciutat, a excepció de les propostes de música moderna. Una dada, però, que el responsable del mapa cultural, Jaume Colomer, considera que cal matisar. En primer lloc, les Fires de Sant Narcís, amb els concerts inclosos, no formen part d’aquesta anàlisi. A més, creu, com passa a arreu, que “no és que no hi hagi interès per la cultura per part dels joves, sinó tot el contrari, en són grans consumidors”. En aquest punt li ha donat la raó el regidor de Cultura, Carles Ribas, que ha qualificat les generacions Z (16-22 anys) i la dels Millennials (23-37 anys) com a “públics lliures, amb un coneixement cultural elevat i poc donat a ser conduït per les administracions”.

Per tal de seduir-los, Ribas ha explicat que volen engegar “un procés participatiu” perquè “els joves programin allò que volen veure”. Una manera, segons el regidor, de “tirar l’ham” i aconseguir que acudeixin a les diferents propostes culturals d’espais com l’Auditori.

Pel que fa a l’oferta, el mapa registra que hi ha una forta concentració de l’oferta cultural al centre històric (hi tenen lloc més del 50% dels projectes registrats). Això comporta, a més de molèsties als residents, falta de dinamització de barris perifèrics a través de l’acció cultural.

Crítiques de la CUP

Precisament, la CUP-Crida per Girona ha fet una primera valoració del mapa destacant aquests dos aspectes: consideren “alarmants” les dades del mapa cultural referents a la “hipercentralització” de l’activitat cultural, que es concentra majoritàriament al Barri Vell, al Mercadal i a l’Eixample; al “desequilibri” en la inversió pública cultural als barris, i al “gran buit” existent en l’àmbit de la formació i la creació cultural. Altres dades preocupants, segons la CUP, són les mancances de participació i interacció cultural en les persones joves i nouvingudes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia