Cinema

Una tragèdia moderna

Jaime Rosales presenta ‘Petra’ a la Quinzena mentre es projecta a concurs ‘Leto’, un film del represaliat Serebrennikov sobre el ‘rock’ a la Rússia dels anys vuitanta

Dona carnassa amb diversos continguts melodramàtics, però no renuncia a l’estil
El director Kirill Serebrennikov no ha pogut assistir al festival perquè està en arrest domiciliari

Havent-hi presentat fa quinze anys la seva opera prima, Las horas del día, i més recentment Sueño y silencio i Hermosa juventud, Jaime Rosales ha tornat a la Quinzena de Realitzadors del festival de Canes amb Petra, un film que el director català defineix com una tragèdia amb elements argumentals del cinema clàssic, però amb una estructura de cinema modern que aposta per la desconstrucció de la linealitat narrativa. Bárbara Lennie, que va deixant empremta en el festival en haver-s’hi fet present també a Todos lo saben, d’Asghar Farhadi, hi interpreta una jove pintora madrilenya acollida per un veterà artista d’èxit (encarnat per Joan Botey, un actor no professional que Rosales va descobrir mentre feia les localitzacions per al rodatge) perquè hi realitzi un projecte a la seva casa taller situada a les Gavarres.

En una conversa inicial amb la dona de l’artista, interpretada per Marisa Paredes, Petra afirma que l’art li interessa com a recerca de la veritat. Potser aquesta és una de les claus del film, però transferida al nivell argumental: Petra, certament, busca descobrir una veritat en la seva trobada amb l’artista. El cas és que van revelant-se secrets amagats, però, malgrat que la història pugui semblar tancada, Rosales voldria que el film restés obert a les interpretacions dels espectadors. El cineasta, que reconeix voler atraure el públic després d’haver-se entotsolat amb les seves obsessions creatives a Sueño y silencio, dona carnassa amb una diversitat de continguts melodramàtics, però, buscant un equilibri entre el comercial i l’artístic, no renuncia a l’estil. D’aquí, a banda de l’estructura que trenca amb la continuïtat temporal i fa atrevides el·lipsis, filma amb elegància amb moviments de càmera sinuosos que, afirma Rosales, voldrien encarnar la mirada d’un àngel (algú que va acostant-se als personatges com si vingués d’un altre lloc) mentre es juga amb el fora de camp amb la idea que no tot és mostrat. D’altra banda, mentre Petra busca una veritat personal que té la seva clau en el passat, aquest també es fa present en relació amb la memòria col·lectiva a través del projecte d’un fotògraf (Àlex Brendemühl) sobre les fosses comunes de la Guerra Civil.

Director arrestat

Pel que fa a la secció oficial, Leto / L’estiu va protagonitzar la jornada d’ahir començant pel fet que el seu director, Kirill Serebrennikov, no ha pogut assistir al festival perquè està en arrest domiciliari, en ser acusat de malversació de diners públics al Centre Gògol, de Sant Petersburg: una acusació considerada una punició al director cinematogràfic i teatral pel fet de ser un decidit opositor a Putin. Aquest va rebre una petició de Thierry Frémaux, delegat general del festival, per tal que Serebrennikov pogués viatjar al Festival de Canes per defensar-hi la pel·lícula, però el president rus també va tenir la barra de contestar que no hi podia intervenir perquè a Rússia hi ha separació de poders. Tanmateix, a banda de les lamentables circumstàncies polítiques, Leto, amb imatges en blanc i negre, ha causat impacte per l’energia i a la vegada la malenconia amb la qual el cineasta represaliat reconstrueix l’emergència del rock a primers dels anys vuitanta a Rússia inspirant-se en un grup realment existent, Kino Band, molt influent en els temps de la perestroika. El rock com una forma de vida i de dissidència política que es manifesta de manera més implícita que explícita.

Melancolia i vitalitat

Nascut l’any 1969, Seebrennikov hi evoca possiblement la seva joventut. D’aquí la malenconia que es barreja amb la vitalitat del rock que es fa present en escenes bellament filmades. La secció oficial es va completar amb Omeddine, opera prima de l’egipci A.B. Shawsky que, protagonitzada per un leprós i un nen orfe, aposta per un sentimentalisme descarat sense cap mirada crítica sobre els motius de l’exclusió i de la pobresa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia