Un Liceu educatiu

Salvador Alemany, president de la Fundació del Gran Teatre del Liceu, no podia ser més clar: “En Valentí, aquests últims dies, ha parlat més del sistema educatiu que el que ho he fet jo en tot el temps que fa que soc aquí.” Amb aquesta “obsessió” –com ell mateix ho definia– per reforçar el model pedagògic del teatre, Valentí Oviedo (Manresa, 1977) va presentar-se ahir com a director general del Liceu. Va manifestar la voluntat de crear un ens que vetlli per aquesta línia amb “especialistes del món pedagògic i musical”, i va remarcar que estar al servei de l’educació no vol dir estar només al servei dels infants, sinó “de tots els cicles de la vida”. “No hi ha òperes familiars i òperes per a adults; hi ha bones i males òperes”, va exposar Oviedo, triat el març passat per al càrrec, en substitució de Roger Guasch, per un Patronat de la Fundació que va tenir en molta consideració la seva tasca de gerent del Consorci de L’Auditori i l’OBC entre el 2013 i el 2016.

Oviedo, que es va incorporar fa una setmana al Liceu després d’haver estat, també, gerent de l’ICUB, també es va fixar l’enfortiment de l’Orquestra i el Cor del Liceu com a prioritats. “Sense aquests pilars sòlids, la resta són focs artificials”, va assenyalar. “Volem que el món passi pel Liceu amb grans veus, muntatges i posades en escena úniques i innovadores, però també tenim l’obligació de mostrar el nostre talent al món.” L’elecció, ahir, de la Sala Mestres Cabanes –escenògraf del taller del Liceu de mitjan segle passat– com a espai per a la roda de premsa va entendre’s com una decisió per subratllar la “permanent vocació del Liceu de situar Barcelona en la primera línia de la lírica internacional”.

Oviedo, que va començar la seva carrera en la gestió cultural fa deu anys al Teatre Kursaal i el Conservatori de Manresa, es va proposar dialogar amb les entitats del seu entorn per tal de mostrar-se com un “teatre porós i permeable” i es va fixar com a repte transmetre en les produccions de la casa “valors de Barcelona” com la creativitat, la innovació, l’esperit crític, la solidaritat, l’ambició i el talent. Definint-se, per justificar el seu pas de l’Ajuntament al Liceu, com algú “més d’acció cultural que no pas de política cultural”, Oviedo va mostrar la seva autoexigència quan va sortir el tema del pressupost –actualment 46 milions d’euros– i les relacions amb organismes com el Ministeri de Cultura. “No podem demanar sense mostrar on volem arribar. Arrodonir el pressupost a l’alça s’ha d’aconseguir amb el nostre esforç.”