Cultura

el zàping

GEMMA BUSQUETS

Distòpies o miralls reals

  • VÍDEO: Escena de la manifestació a The Handmaid's Tale

La sèrie del moment és una distòpia. És a dir, el contrari d’una utopia, d’una Arcàdia feliç i ideal; els dos, però, són universos literaris i susceptibles a la seva adaptació audiovisual. En el primer cas, The Handmaid’s Tale (El conte de la criada), un relat de fa més de trenta anys de l’escriptora canadenca Margaret Atwood retrata una societat del futur opressiva, totalitària, militaritzada i jerarquitzada, que reserva a les dones una segona fila. Hi ha la referència al clàssic 1984 de George Orwell, escrita el 1949, en què la societat està controlada pel Gran Germà, que tot ho veu i tot ho vigila a través de pantalles. Dictadures amb un denominador comú: el control. La llibertat, en canvi, és sinònim d’aquest paradís perdut, de les segones oportunitats, que va representar Perdidos, la sèrie del moment, fa ja deu anys. Els supervivents d’un accident aeri cauen en una illa, aparentment deserta, amb el pes de motxilles personals però també amb certa sensació de redempció. D’una segona vida. I aquest alè d’esperança es percebia en la conclusió dels episodis. A la distòpia, en canvi, no hi ha futur. The Handmaid’s Tale permet posar una certa distància, amb tota la indumentària, amb els rituals, les execucions medievals... Hi ha certa irrealitat, no com a Black Mirror, per exemple. És, però, en els flashbacks quan es mostra com es van perdre els drets i les llibertats , una a una, i no es va fer res, una societat impassible, en què ens topem cara a cara amb l’ara.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
BIEL DURAN
ACTOR. ENXANETA DELS MINYONS QUE VAN FER EL PRIMER 2 DE 9 AMB FOLRE I MANILLES DE LA HISTÒRIA

“Vam plorar molt; érem conscients que havíem fet història”

Barcelona

Homenatge ciutadà

barcelona

La terrisseria romana d’Ermedàs

CORNELLÀ DEL TERRI
Pròxim capítol: 88. Un segrest tràgic (Cova d’en Massot, Albanyà)

L’escriptor oblidat

SANT JOAN DE LES ABADESSES

Justícia per a Sara Casasnovas

Girona
Mirador

Violència que no tenia adjectiu

Crítica
música

Vestigis d’una revolució

Crònica
el festival més petit de tots

Del més tou a l’opció del joc

Barcelona

Mireia Vilalta obre Mmm’agrada Girona

girona