“Que el passat ens doni ensenyaments sobre el present”

Tarraco Viva ha posat punt final a la seva edició número vint amb la satisfacció d’haver consolidat el model del festival. L’organització d’aquest esdeveniment divulgatiu, especialitzat en l’època romana, ja pensa en la pròxima edició, que dedicarà a les ciutats antigues.

Potser va ser efecte de l’adrenalina, després de suportar quinze dies de festival. Però sí, estem feliços perquè aquesta ha estat una gran edició. Coincidint amb els Jocs Mediterranis, vam voler tractar del tema de l’esport, des de la seva vessant més cultural, i hem après molt. I el que busquem és precisament això: que el passat ens doni ensenyaments sobre el present. Avui en dia l’esport l’associem a activitat física, però en l’antiguitat tenia, també, un component moral. Aquesta mirada ens serveix per reflexionar sobre l’obsessió actual per batre marques. L’objectiu de l’atletisme no era obtenir medalles, era possibilitar una vida equilibrada. També hem après coses sobre el paper de les dones en l’antiguitat. Històricament es veia com un rol molt secundari, però això és perquè les fonts són masculines. Quan rasques una mica veus que de secundari, res de res, era un paper proactiu, les dones estaven presents en molts àmbits de la vida i la seva importància era cabdal.

No hi estic gaire d’acord. No ens hem d’obsessionar amb les xifres, sinó que ens hem de fixar en el perquè fem les coses que fem. Les entrades representen menys d’un 40% de les activitats programades, un 60% són d’accés lliure. Posem a la venda 20.000 entrades i la majoria estan a un preu d’entre 2 i 5 euros, només en un cas valen 20 euros i és perquè, a més, es dona menjar. A Tarraco Viva les entrades no tenen afany recaptatori, la seva funció és ajudar a organitzar l’activitat. Si no cobres entrada, hi ha actes on es fa molt difícil regular el públic que hi va. És cert que conèixer el volum d’entrades venudes és un indicador per saber quina acceptació té una proposta, per analitzar si té interès o si ens hem equivocat, però també hi ha altres indicadors molt valuosos, com ara el grau de satisfacció que mostra la gent. Això sí que ens interessa molt. Aquest és un festival dedicat a la divulgació de la història i ve gent d’arreu, i el grau de satisfacció que detectem és molt alt.

Les festes populars són cultura, alta cultura, són una manifestació cultural de primera. Però no tots els formats culturals han de ser necessàriament festius. Tu t’imagines anar a veure un concert de Beethoven i, enmig de la Cinquena Simfonia, que el públic s’aixequés per fer l’onada? O treure cerveses i posar una mica de sevillanes per animar l’ambient?

Hi ha formats culturals que no són una festa. I insisteixo que no es tracta de desmerèixer les festes, però a Tarraco Viva no hi ha desfilades pels carrers, no hi ha ambientació. Ens dediquem a donar coneixements sobre la història i ho fem en espais on no molestem a ningú, qui hi tingui interès, ja vindrà. Per mi, això és cultura. Si ocupem permanentment els carrers, no hi ha convivència.

No, hem tingut molta sort perquè l’Ajuntament ràpidament hi va intervenir. Es va assegurar la zona i es va habilitar una passarel·la per accedir a l’arena. No tenim res a dir, al contrari, perquè en molt poc temps es va poder solucionar el problema.

Coincidint amb les eleccions municipals hem considerat que seria bo parlar de les ciutats del món antic, explicar com solucionaven els seus problemes. Intentar veure si els problemes que ara tenim com a societat, en l’antiguitat ja existien i com s’ho feien per solucionar-los. Veure si n’aprenem alguna cosa. Estem fent un festival per generar cultura. A Tarragona, si no expliquem història, què explicarem? Tenim un llegat arqueològic impressionant.

És vital, i se’ls han d’explicar les coses a la seva manera. Per què la gent gran no va als museus? Perquè hi van anar de petits i no hi volen tornar. Els nens han de veure que la història és bonica.