Transició en qüestió
La Mostra de Films de Dones recupera dos films de Cecilia Bartolomé sobre l’arribada de la democràcia i reflecteix els nous debats socials feministes
-
‘Ni d’Eve ni d’Adam. Une histoire intersexe’ serà presentada dimecres per la seva directora, Floriane Devigne ANDANA FILMS. -
VÍDEO: Tràiler promocional de la 26a edició de la Mostra Internacional de Films de Dones
La Mostra Internacional de Films de Dones portarà catorze sessions a la Filmoteca, entre el 5 i el 10 de juny, que ofereixen una panoràmica internacional de cinema actual fet per dones. La mostra celebra ja la 26a edició, i reparteix des del 2012 la seva programació al llarg de l’any, però concentra el gruix de la seva programació en aquests sis dies de juny, que tindran la veterana cineasta Cecilia Bartolomé com a protagonista de tres sessions.
Marta Nieto, directora de la Mostra, explica en una entrevista a El Punt Avui que “més que una retrospectiva l’anomenem una revisió d’urgència, amb la recuperació de les pel·lícules de Cecilia Bartolomé Después de...”. “Després de tot el que ha passat aquests dies, ens sembla que revisar aquestes pel·lícules de la Cecilia Bartolomé i del seu germà sobre la transició és especialment interessant”. Per Marta Nieto, l’esperit d’aquests dos films és similar al de la mostra: “Una de les coses que hem anat tractant al llarg de la mostra és qüestionar-nos aquestes narratives hegemòniques, tant pel que fa al llenguatge cinematogràfic com al discurs. La Transició democràtica, amb aquesta T majúscula, ja som unes quantes i uns quants que l’hem qüestionat, i revisar pel·lícules d’aquells inicis de la transició, tan efervescents, tan durs, tan nous, per a aquest país, i escoltar de nou els testimonis d’aquelles dones i aquells homes que sortien als carrers, de tots els colors, ens semblava especialment oportú.”
Les catorze sessions de la Filmoteca inclouen setze films molt variats, amb ficció, documentals, experimentació... “El que respira el gros de la programació d’aquesta panoràmica internacional –diu Marta Nieto– és la preocupació per certs debats socials molt vinculats als feminismes interseccionals, que tenen en compte l’eix de gènere, però també s’estan preocupant per la procedència, l’ètnia, la cultura, la religió... Les mirades de les cineastes traspuen aquest tipus de discursos.”
Arxius recuperats
Entre les pel·lícules, que seran presentades per les seves directores, hi ha Luz obscura, de la portuguesa Susana de Sousa Dias. “Podríem dir que ha estat tota la carrera fent una mateixa pel·lícula –diu Marta Nieto–, sobre l’arxiu fotogràfic de la policia feixista de Salazar, per donar veu a aquelles persones que encara són vives i van patir tota mena de tortures i maltractaments. La seva és una lluita contra la desmemòria.”
“Hi ha cineastes –continua la directora del festival– que decideixen treballar els arxius d’una altra manera com María Cañas, que farà una masterclass que es titula Dios es mujer i compartirà la seva metodologia de treball: com s’enfronta a la gran quantitat d’imatges accelerades de Youtube i de tota mena de suports i procedència.”Un altre títol de la mostra és el documental de Mireia Ros Down n’hi do. La càmera ballarina. “Ens interessava molt –comenta Marta Nieto– perquè lliga d’alguna manera amb la trajectòria històrica de Drac Màgic, la cooperativa que hi ha darrera la Mostra de Films de Dones, perquè hi ha una preocupació sobre les formacions dels llenguatges audiovisuals, i com apropar i ensenyar cinema a diferents col·lectius és un exercici pedagògic que té moltíssims valors.” La directora va fer un taller amb vuit joves amb diferents tipus de discapacitats intel·lectuals i “ens ensenya el poder transformador i transgressor que pot tenir una experiència d’aquest tipus”.Un dels títols té a veure amb moviments com el #Metoo. Marta Nieto considera que “les denúncies massives que s’estan produint són extremadament importants, i hi ha una pel·lícula de la mostra d’aquest any, Tóda las mulleres que coñezo, de Xiana Do Teixeiro, que parla del patriarcat, d’aquest sistema tan injust i arrelat”. “Per una banda són importants, perquè s’està desemmascarant tota aquesta ficció suposadament irrebatible que és el patriarcat i tots els sistemes de dominació que comporta.” “Però alhora –adverteix– hem de parar compte, perquè el sistema patriarcal té la capacitat de fagocitar totes aquestes lluites i fer que s’arribi a pensar que ja som en una societat igualitària. Ens podria fer tornar enrere en les lluites feministes fins a uns punts que no ens podem permetre.”