La veu de l’Alta Irpinia
El músic italià Vinicio Capossela presentarà demà el seu últim disc, ‘Canzoni della cupa’, al quinzè (a)phònica, el Festival de la Veu de Banyoles, inaugurat ahir
Capossela és una de les veus més interessants de la música italiana dels últims 25 anys
El dia que parlem per telèfon amb Vinicio Capossela , ja fa uns quants dies que plou a Girona. Així que parlem de l’habitual entre dos desconeguts: del temps. Li dic que el seu últim disc, el doble i imponent Canzoni della cupa (2016), amb les seves 29 cançons, és ideal per a dies de pluja. Ell ho matisa: “El disc té dues parts, una més seca i una altra més de pluja, d’hivern. El 2003 vaig començar a gravar les cançons més seques, les del primer disc (Polvere) mentre que les cançons del segon disc (Ombra) estan gravades el 2015 i són més antropològiques que no pas folklòriques: parlen sobre les criatures de la mitologia rural, de l’home llop, de la nit de Sant Joan, d’allò sagrat i la superstició”, explica Capossela, de 52 anys, del seu desè disc d’estudi: aquestes cançons de la foscor que presentarà demà divendres a l’escenari Estrella Damm Club Natació Banyoles del festival (a)phònica (23 h, 21 i 24 euros), que ahir va obrir la 15a edició.
De fet, Canzoni della cupa va néixer com un viatge vital i musical a les seves arrels, concretament a les muntanyes de l’Alta Irpinia, a la regió de la Campània, al sud d’Itàlia, on va néixer el seu pare. D’aquest viatge en va sorgir també un llibre, Il paese dei coppoloni, i un documental . “Les primeres cançons d’aquest projecte eren més autobiogràfiques o, fins i tot, prebiogràfiques, perquè el que escrivia a les cançons després em passava a la vida. Més tard vaig començar amb les cançons antropològiques, sobre l’home en general, la mitologia, la llegenda, la literatura... Vaig anar derivant d’allò ultrapersonal i ultralocal a allò ultrauniversal”, diu Capossela, una de les veus més personals i interessants de la música italiana de l’últim quart de segle.
Tot i que aquest estiu té previst fer una gira simfònica pel seu país, a Banyoles actuarà demà en formació de quintet, amb les guitarres de Víctor Herrero i Alessandro Stefana, les percussions de Peppe Leone i el contrabaix de Glauco Zuppiroli. “És un concert molt directe, gairebé de punk-folk”, remarca Capossela, que es trobarà a Banyoles amb els seus amics de Cabo San Roque, instal·lats des de fa un temps a la capital del Pla de l’Estany. Els va tenir com a convidats especials en el seu memorable concert a l’Auditori de Girona, dins de Temporada Alta 2015. “Amb Cabo San Roque tenim moltes coses en comú, com ara el nostre amor per la patafísica i per la música de Pascal Comelade”, diu Vinicio Capossela. I continua plovent.
