Reivindiquen la necessitat de canvis en els premis literaris Ciutat d’Olot

El replantejament dels objectius dels guardons, la introducció de nous gèneres com ara el còmic i el teatre, la promoció de l’obra, la dotació econòmica i el plantejament de beques de creació són algunes de les reflexions a què es va arribar ahir durant la jornada de debat sobre el futur dels premis literaris d’Olot i el suport a la creació des de l’administració lo. La trobada va reunir durant tres hores a l’arxiu comarcal de la Garrotxa una cinquantena de persones, entre què professionals de l’àmbit de l’edició i la creació, membres d’entitats culturals de la ciutat, representats polítics i ciutadans interessats en la literatura. Un cop recollides les reflexions finals, pertoca ara l’Ajuntament d’Olot prendre les decisions oportunes sobre el futur dels premis literaris. A més, es preveu que les reflexions recollides puguin servir també a altres municipis.

Els participants han coincidit, així mateix, que els canvis socials que s’han viscut des de la creació dels premis, l’any 1967, fan necessari replantejar els objectius dels guardons en un moment en què escriure en català i publicar és més accessible a tothom.

També s’ha conclòs que creació i lectura no van necessàriament de la mà: hi ha dades oficials que afirmen que el 40% de la gent no llegeix i altres estudis indiquen que el 54% de la població ha escrit un llibre. Cosa que indica, afirmen, que la creació està passant per un bon moment, com ho demostra que una editorial petita pugui arribar a rebre set manuscrits diaris que aspiren a ser publicats.

Entre les alternatives als premis es va plantejar oferir beques de creació per permetre als escriptors centrar-se únicament en l’escriptura. Una de les possibilitats que es va apuntar és que la residència Faber sigui un altre dels agents que es vinculi a aquest estímul a la creació. En la mateixa línia d’establir sinergies, es va suggerir connectar els guanyadors dels premis amb la programació del Festival MOT de literatura.

L’acte va començar amb l’exposició de quatre ponents principals: Montse Ayats, presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana; Guillem-Jordi Graells, membre i expresident de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana; Oriol Izquierdo, professor de llengua, literatura i humanitats de la Facultat de Comunicació Blanquerna, i Albert Soler, de l’Ajuntament de Granollers.