El vot i el formatge
‘El quadern suís’ recull les vivències i reflexions de Quim Torra sobre la vida a Suïssa, la família i el món de l’empresa, al llarg dels dos anys que hi va viure
-
Quim Torra i Albert Villaró van conversar sobre el dietari ‘El quadern suís’, ahir, a la llibreria Calders JUANMA RAMOS. -
El vot i el formatge Arxiu. -
Quim Torra i Albert Villaró van conversar sobre el dietari ‘El quadern suís’, ahir, a la llibreria Calders. A l’altra pàgina, el president amb la consellera Borràs JUANMA RAMOS.
“Quan estàs expatriat laboralment, i sol, tens molt de temps lliure”, afirma Torra
És un llibre de 344 pàgines, dividit en 103 fragments i amb 800 referències de personalitats
Després de fer les gestions pertinents, el president de la Generalitat, Quim Torra, es va avenir a atendre telefònicament aquest diari divendres passat, mentre es desplaçava en cotxe fins a Tarragona per a la inauguració dels Jocs del Mediterrani.
Al llarg d’una conversa breu però molt agradable, alterada per la pèrdua de cobertura en passar pels túnels del Garraf, el president Torra va donar algunes claus sobre El quadern suís, que Proa acaba de publicar. Un llibre que recull les vivències i les reflexions de Quim Torra durant l’estada a Suïssa –entre el 2005 i el 2007– com a directiu d’una companyia d’assegurances.
Un llibre on conviuen observacions sobre la política catalana del segle XX amb la visió del Jungfrau –el cim més mític del país– mig tapat per la boira, l’evocació de Rodoreda en el seu exili de prop de vint anys a Ginebra, la proposta d’una obra de Ramon Llull com a manual per a les escoles de negoci, l’elogi de la convivència de quatre llengües en igualtat i respecte, les llegendes del llac de Constança, el record dels viatgers i autors tan coneguts i admirats per Torra com ara Gaziel, Xammar, Pla... Una extensa visió de la cultura i la societat de Suïssa, de la família i, també, de Catalunya des de la distància.
Quan es parla del que fa un polític més enllà de les funcions que pertoquen al càrrec és molt complicat evitar la intencionalitat. A favor o en contra. Deixem de banda la responsabilitat actual del president Torra –a partir d’ara ciutadà, en aquest article– i parlem d’aquest llibre, escrit fa més de deu anys, sense pressió afegida. S’ha de poder dir que és un bon dietari, per molts i variats motius, sense caure en un vassallatge acrític.
I és que tot i la llarga època en què Quim Torra (Blanes, 1962) va treballar en el món de les assegurances, cal tenir presents anys i fets més recents. El 2008 va fundar l’editorial A Contra Vent, a través de la qual va poder recuperar la tradició literària i periodística catalana que tant l’apassionen. Una editorial que ha funcionat de manera intermitent, perquè Torra la va aparcar quan el 2012 va ser nomenat director del Born Centre Cultural. Pel que fa a escriure, ha publicat obres com ara Periodisme? Permetin! La vida i els articles d’Eugeni Xammar (2008), Viatge involuntari a la Catalunya impossible (premi Carles Rahola d’assaig 2009), Honorables. Cartes a la pàtria perduda (2011) i Muriel Casals o la revolució dels somriures (2016). No és un nouvingut que aprofita l’avinentesa. Sí que l’aprofita per fer una petició: “La llibertat d’expressió és molt important... I jo demanaria que de la mateixa manera que s’han tingut en compte parts d’alguns articles o alguns tuits meus antics, a l’altre plateret de la balança també s’hi posin els llibres que he escrit”, i la tasca que ha fet com a editor i gestor cultural.
Sempre escriu un dietari? “En mirava d’escriure, fins que el president Puigdemont va anunciar la meva candidatura com a president. Des d’aquell moment que no ho he pogut seguir fent. I m’agradaria molt fer un dietari d’aquests dies”, assegura. Més d’un editor ara es deu fregar les mans.
Alguna entrada d’El quadern suís podria haver estat escrita a hores mortes, però n’hi ha moltes que per extensió, per la qualitat de la prosa i de l’elaboració de les reflexions que s’hi aboquen, a més de, quan és el cas, l’extensa documentació, fan pensar en una dedicació més perllongada. “Acabava la feina i arribava al meu apartament i no tenia res a fer. Quan estava sol, perquè un cop va venir la meva família la cosa va canviar. Amb el temps vaig anar coneixent els diferents cantons del país. I vaig començar a escriure. Quan estàs expatriat laboralment, i sol, tens molt de temps lliure.”
El text no està tal qual el va escriure, però gairebé. “Hem reelaborat alguns fragments, després dels anys de calaix que va passar aquest dietari. Quan vaig presentar el llibre Muriel Casals i la revolució dels somriures vam parlar amb l’editor de la possibilitat de publicar El quadern suís i, finalment, ens hi vam posar a treballar-lo.”
El resultat és un llibre de 344 pàgines atapeïdes, de lletres, però sobretot de contingut perquè, els 103 fragments o capítols de diferent llargada que el formen, contenen tantes referències que ha calgut afegir un annex en què es recullen més de 800 noms de persones que hi apareixen en els textos.
A la pàgina 336, referit a l’exministre francès Luc Ferry, hi llegim: “I és que sembla mentida el que arriben a escriure els exministres-” Doncs els pre-presidents no fan curt.
Hi ha fragments de format pràctic, informatius. Altres tenen una qualitat literària alta, amb un vocabulari ric, una base cultural de gruix i una fina ironia i sinceritat emocional. Un exemple, els matisos de colors en les descripcions: l’aigua del llac de Constança és “d’una lluïssor maragda, amb gotes de suc de pinya”. Ha pensat mai a escriure novel·la? “Novel·la no n’he escrit mai, no, però he llegit molt i admiro autors com ara Pla, Xammar, Cabot i, sobretot, Gaziel, i potser, molt modestament, alguna cosa se m’ha enganxat.”
A la pàgina 76, Torra arriba a la conclusió que el lideratge, segons Ramon Llull, es basa en l’amor. “El dietari va sobre Suïssa, la família i l’empresa. Dins d’aquest marc em va venir de gust fer alguns jocs literaris carregats d’una certa ironia, com ara comparar Llull amb el CEO (Chief Executive Officer) i criticar els llibres de management”, i l’esclavatge dels power point, que també reben força.
Una altra lliçó de filosofia de vida: “Avui m’han acomiadat. A la tarda, amb els nens, hem anat a jugar amb els trineus”, llegim, i Torra comenta: “És un contrapunt inspirat en Kafka que porto al límit amb la voluntat de fer autoparòdia. Dit això, és que allà hi ha uns recorreguts de trineu, d’entre 10 i 15 quilòmetres, fantàstics! És un esport molt divertit i familiar.” Perquè tot i els molts referents que hi aboca del passat, les diferents enyorances i les vicissituds professionals, és un dietari amè, i també una bondadosa guia turística, un llibre de curiositats, un catàleg de grans autors internacionals i de tots els temps, un assaig filosòfic, un manual d’autoajuda empresarial...
Amb què es queda: paisatge, xocolata o formatge? “Després de molts anys a Barcelona seguint la mateixa rutina l’estada a Suïssa va ser una mica com la de Gaziel, un cop d’aire, de llibertat. Em van ensenyar a ser lliure treballant a l’empresa. La gent té cura del teu criteri i de la teva opinió. Que es valorés la vida privada de la gent i els horaris va ser agradable. Ara bé, amb els paisatge, el formatge i la xocolata també m’hi quedo. Una definició dels suïssos seria que és una societat que, bàsicament, vota i menja formatge. M’encanta i és ben exportable.”
“Hem de fer un altre 1-O per fer efectiva la república”
Ahir a la tarda, la cada cop més popular llibreria Calders de Barcelona va acollir la presentació d’El quadern suís, de Quim Torra, publicat per Proa. Hi havia força públic dispersat entre l’abundant personal de la Generalitat, els molts periodistes –de paper, de foto, de càmera– i la mitja dotzena d’homes de seguretat del president. Tots els assistents tenien una cosa en comú, això sí: suaven.
El president Quim Torra va arribar puntualíssim, repartint salutacions i somriures, acompanyat de la consellera Laura Borràs i el seu do de la ubiqüitat.
Emili Rosales, director editorial de Grup 62, va presentar breument l’acte amb el lapsus comprensible de citar el llibre com a El quadern gris. I va cedir el torn de paraula a Albert Villaró, novel·lista andorrà que sol publicar a Grup 62 i que va mantenir una conversa amb l’autor.
“L’editor [Josep Lluch] ha estat veritablement de sort. Ell que pensava que estava publicant les memòries d’un cardenal i, de cop, l’han fet Papa de Roma”, va ser l’inici de Villaró. Tot seguit va definir el text com d’una “prosa elegant, precisa, transparent, sense missatges amagats”. I Quim Torra va admetre que és el primer llibre que ha escrit “amb una determinada intenció d’estil” i, per aquest motiu, demana que “es valori literàriament”.
Tot i que no es van defugir temes com la visió de l’empresa –i el paral·lelisme que fa al llibre amb la novel·la La pell freda, en què els granotots són la competència–, la relació de Suïssa amb el nazisme, el seu respecte per les llengües i per un sistema federal real, el to va ser distès per part dels dos tertulians.
El president Torra va mostrar molt de sentit de l’humor amb afirmacions més entenimentades del que pot semblar a cop calent: “No es pot ser res millor a la vida que una vaca suïssa.” Per tot seguit explicar que estan subvencionades i que viuen bé i, gràcies a elles, els pagesos. “S’hi viu molt bé a Suïssa, però això es paga”, va resumir. Un exemple seria pujar fins al Jungfrau, el cim d’Europa. “És caríssim arribar fins a dalt i, quan hi ets, no es veu res perquè tot està envoltat de boira. Hi ha un pòster amb les vistes precioses del dia que va fer bon temps i tothom s’hi aboca a fer la foto.”
Villaró va suggerir que es faria una samarreta amb una expressió que apareix al llibre: “Don’t fot me”. Una traducció improvisada de “no fotis” que Torra va fer en una reunió en què estava nerviós: “El meu anglès d’aleshores era pitjor que l’actual, en sabia el d’ús professional amb la terminologia empresarial, però no el més quotidià. Vaig deixar anar un « don’t fot me» i... va colar!”
Rosales va sintetitzar l’obra a la introducció: “Els dietaris acostumen a tocar temes d’àmbit privat. Aquest també en té molt, d’àmbit col·lectiu, cultural i de relació de Catalunya i Suïssa. La presència de Rodoreda és permanent en el dietari”, i la d’altres noms que van repassar Torra i Villaró, com ara Foix, Manent, Pedrolo, Gaziel, Pla...
I encara hi va haver temps per a un missatge polític contundent: “Hem de crear un altre 1-O per fer efectiva la república.” En prenem nota.
L’activitat política té caducitat i, per sort, d’aquí a pocs anys podrem gaudir de les aventures actuals de Quim Torra també entre vaques, però sagrades, no suïsses. I potser es publicaran en una Catalunya republicana.
