Passió per la música contemporània
La pianista, matemàtica i investigadora Laura Farré Rozada (Vilanova i la Geltrú, 1990) acaba de publicar el seu primer disc, The French Reverie (Edicions Albert Moraleda), en el qual recull diferents peces de música clàssica contemporània tocades al piano.
Laura Farré, que actualment és a Londres, on ha tancat el màster del Royal College of Music amb el mestratge d’Andrew Zolinsky, va graduar-se a l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc), on també va fer el seu màster amb el francès Jean-François Dichamp.
Els seus estudis musicals els ha compaginat amb els de matemàtiques a la UPC, dues disciplines que Laura Farré no troba gens allunyades.
“La música és l’art de la proporció plasmada en so i les matemàtiques són l’estructura racional i elegant sobre la qual la música es desenvolupa. Tots i cada un dels paràmetres de la música (altura, dinàmica, ritme, timbre,...) tenen la seva traducció i justificació matemàtica. Personalment, cada disciplina m’ha proporcionat una nova perspectiva per entendre l’altra”, afirma.
Sobre el disc, amb The French Reverie, o el somni francès, proposa a l’oient un viatge artístic per reviure i entendre l’efervescència musical de la França del segle XX. “He volgut posar especial èmfasi en els compositors actuals: des d’una obra d’estudiant d’Olivier Messiaen fins a la genialitat de Thierry Escaich, passant per Henri Dutilleux i Philippe Manoury”, explica.
Proposta sensorial
En el disc també es reflecteix el context històric que va condicionar la vida i obra d’aquests compositors, amb referències a l’Holocaust i a la Segona Guerra Mundial. “Aquest nucli central es complementa amb obres de compositors d’altres països que han adoptat recursos similars i que, d’alguna manera, han evidenciat la influència que ha exercit el repertori clàssic francès”, comenta la pianista catalana, que creu que “el resultat és una proposta sensorial que vol submergir l’oient en una experiència de música contemporània inaudita, igualment racional i visceral.”
Laura Farré diu que té una especial predilecció per la música francesa, “sovint eclipsada pel pes històric que s’ha atribuït als compositors alemanys”. “A la vegada, tenia ganes de fer un disc de piano contemporani atractiu pel public general. El projecte és la conclusió d’un intens treball amb tots els compositors vius del disc. Durant aquest procés vaig tenir l’oportunitat de tocar per a ells i treballar-ne conjuntament la interpretació, estrenar les obres en alguns països; o fins i tot encarregar una obra nova, com és el cas de la peça del finès Joel Järventausta”, explica.Sobre la música contemporània i les dificultats que molta gent hi troba a l’hora d’escoltar-la i, per tant, de gaudir-ne, la pianista opina que és perquè sovint es desmarca molt de les pautes de la música clàssica.“Això provoca que els codis i mecanismes per desxifrar la música clàssica resultin invàlids quan els intentem implementar a la contemporània”, afirma. La pianista apunta que “una de les causes és que des de petits se’ns educa en un entorn on la tonalitat, l’harmonia i l’estructura segueixen unes normes estables i estrictes que esdevenen naturals i inconscients amb els anys”.“A més a més, la gran majoria de la música del nostre entorn, sigui de l’estil que sigui, segueix aquestes pautes fet que encara intensifica més la mancança de la nostra formació auditiva envers la música contemporània. Aquesta incomprensió es deu a una falta de pràctica al llarg dels anys, ja que estudis amb infants suggereixen que aquests poden esdevenir igualment familiaritzats si se’ls educa des de petits”, conclou.Pel que fa a la seva carrera opina que “com en qualsevol professió, començar i donar-se a conèixer és difícil”.“És una feina molt sacrificada perquè requereix d’hores i hores de treball diari per mantenir el nivell i el repertori, i rarament aquest esforç es veu recompensat econòmicament. D’altra banda, pot esdevenir immensament gratificant. La vessant artística de l’ofici i la satisfacció de tocar en directe catalitzen un procés emocional molt sa i estimulant. I és aquest el que t’impulsa a seguir endavant malgrat les dificultats”, assegura
