Carta al Sr. ministre

La Comissió de la Dignitat ha demanat a través d’una carta al ministre de Cultura, José Guirao, que es completi el retorn dels anomenats Papers de Salamanca, la documentació requisada pel franquisme a entitats i particulars de Catalunya i València.

El coordinador de la comissió, Josep Cruanyes, ha donat a conèixer el contingut de la carta, enviada coincidint amb “el 80 aniversari de l’espoli de la documentació que es va utilitzar per a la repressió”, en el qual celebren que el govern de Pedro Sánchez hagi declarat la seva “voluntat de treballar per la memòria històrica i les víctimes del franquisme”.

Completar la restitució dels patrimonis documentals requisats pel franquisme a persones, entitats i institucions és “un deure de l’Estat”, com va afirmar Pablo de Greiff, de les Nacions Unides, en l’informe del 2014, va recordar ahir Cruanyes.

Segons Cruanyes, “a Espanya no s’han fet polítiques de memòria” i la devolució “s’ha fet lentament i, a sobre, no s’ha completat”. Mentrestant a Catalunya s’ha fet la feina d’identificació dels hereus del patrimoni espoliat: “En un 95,59% dels casos s’ha tornat el patrimoni a entitats i persones.”

La comissió explica al ministre que en l’època de la ministra socialista de Cultura del govern de Zapatero, Ángeles González-Sinde, el desembre del 2011, estava preparada la devolució de 200 lligalls, banderes i altres objectes, un enviament que es va parar en l’últim moment abans de les eleccions.

Després de la victòria del PP, va continuar la feina d’identificació i digitalització fins al 2014, any en què la comissió mixta va acordar transferir la resta de la documentació, però “el desembre del 2014, quan el govern de Rajoy va fer la transferència, va retenir determinada documentació emparant-se en un informe del patronat de l’Arxiu de Salamanca que deia que no es podia tornar”. Per a Cruanyes, el patronat no tenia facultat per retenir aquests documents, que havien estat aprovats per la comissió mixta, els acords de la qual sí que tenien caràcter executiu. Després d’un recurs presentat per la Generalitat, el juliol del 2016 una sentència va donar la raó al govern, però l’executiu estatal la va impugnar i està pendent del Tribunal Suprem.

Els documents bloquejats són uns 23.000 folis, pertanyents a particulars, partits i empreses, als quals se sumen 10.000 documents d’ordre públic i justícia generats per la Generalitat republicana.

La comissió també demana al ministre una entrevista per poder plantejar la solució a “un problema pendent de resolució durant vuitanta anys”.