Patrimoni

Cadaqués surt en defensa de la parla local

L’oficina de turisme publica un comunicat per respondre a les crítiques per l’ús del cadaquesenc

“L’Ajuntament vol manifestar es seu clar suport a l’ús de sa nostra parla i sa seu ferma voluntat de seguir utilitzant-la en el futur. El cadaquesenc és patrimoni de tots es cadaquesencs i cadaquesenques, signe distintiu del poble, que promou un sentiment d’identitat compartida que mai s’ha de confondre amb un rebuig a tot allò que vingui de fora ni amb una voluntat de discriminació.” Aquest és un fragment del comunicat que l’oficina de turisme de Cadaqués ha fet públic aquesta setmana passada, en plena temporada turística, per sortir en defensa d’un puntal del patrimoni local: la seva parla.

Comentaris a les xarxes

Aleix Noguer, administratiu de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament, explica que no és el primer any que, durant la temporada d’estiu, a les xarxes socials apareixen alguns comentaris pujats de to, o fins i tot ofensius, criticant que l’Ajuntament i l’oficina de turisme utilitzin, en la seva informació de programació estiuenca, girs cadaquesencs.

Tot plegat no va més enllà d’utilitzar expressions o vocabulari com ara istiu enlloc d’estiu, que no haurien de suposar cap problema d’incomprensió. Però, tot i això, hi ha gent que es molesta per aquests tocs de localisme i que ho manifesta a través de les xarxes socials. I el que ha molestat més especificament enguany és un correu que ha arribat a l’adreça genèrica d’informació de l’oficina de turisme en què un visitant –que escriu en un català normativíssim– elogia el poble i els atractius de Cadaqués, però acaba dient que no hi tornarà més perquè l’Ajuntament publica la seva informació en cadaquesenc. La decisió de parar els peus a aquestes crítiques fora de lloc amb un comunicat ha estat assumida per Alba Martin, segona tinenta d’alcaldia i responsable de l’àrea de Turisme.

Sa nostra manera de ser

El text, que s’ha difós a les xarxes socials i als mitjans de comunicació, defensa la pluralitat, la diferència i la diversitat com a elements no pas a combatre sinó per conservar i incentivar: “[constitueixen] sa nostra manera de ser i d’entendre el món que mos envolta. Esdevenen, en definitiva, símbols de riquesa social i cultural.” Com no podia ser d’altra manera per part d’una oficina de turisme, el comunicat conclou: “Amb respecte i amb es braços oberts a tot allò diferent, l’Ajuntament de Cadaqués seguirà lluitant per a la preservació, defensa i impuls des nostro parlar.”

Un grup per compartir dubtes

Què és un manubri? Sabeu que és s’escandall? Són algunes de les preguntes que es debaten en el grup Jo també parli cadaquesenc. El grup, creat a les xarxes socials, es va formar de manera informal entre alguns veïns del poble com a espai de trobada per compartir dubtes, expressions i vocabulari cadaquesenc i avui té més de 700 membres. L’èxit a les xarxes va donar peu a un programa en l’emissora de ràdio local sobre la mateixa temàtica i, el març del 2017, es va organitzar la primera trobada en viu de membres del grup en defensa del cadaquesenc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda