“Ningú pensava que guanyaria Eurovisió”

Efectivament. Sap per què? Perquè no depenia de mi. Això fa que estiguis molt més nerviós. Tot el que depèn de mi ho puc controlar, però va sortir tot bé i aquí estem. Tocant, sense parar de tocar. I a punt d’entrar de nou a l’estudi al novembre per enregistrar un nou disc.

El meu procés de creació no és gens romàntic. Simplement m’obligo. Estic amb en Leo Aldrey, que és compositor i productor musical i amb qui ja vaig treballar en el primer disc Excuse me, i ell m’obliga a asseure’m al sofà allà a l’estudi i a compondre. No es tracta d’ara em ve la inspiració i començo a compondre una cançó, sinó més aviat de “seu aquí i no marxem fins que no hagi sortit una cançó”. Així treballem. Ara bé, la melodia sí que em surt més naturalment. La interpretació és molt més orgànica

Sortosament no em demanen aquestes coses. D’altra banda, tampoc ho podria fer, perquè no tinc mòbil. Crec que si estigués en una discogràfica més gran seria diferent, però vaig triar estar en un segell petit i tinc tota la llibertat artística i personal que vull.

A Portugal escullen al representant a Eurovisió en un programa de televisió que es diu Festival de cançao. L’any 2017 van canviar totalment de concepte per mirar de trobar millors candidats i van convidar a participar-hi compositors coneguts que o bé podien interpretar ells les seves peces o que ho fes un cantant que ells escollissin. Un dels compositors triats va ser la meva germana, que ja llavors era força coneguda a Portugal. Va ser ella qui em va proposar que interpretés la seva cançó. Jo acabava de treure un disc, però no funcionava gens bé i a ella li va sembla que era una manera de promoure la meva carrera a Portugal, perquè ningú creia que aquella balada pogués guanyar Eurovisió. En principi no volia, però quan vaig escoltar la cançó la vaig trobar tan bonica que no vaig poder dir que no. La resta ja és història.

Coincideixo amb aquesta opinió. No m’agrada gens ara el meu primer disc. Hi trobo a faltar llibertat, foc. Del disc en directe és de l’únic que n’estic orgullós

Alexander Search és un heterònim que Pessoa va utilitzar per escriure poemes en anglès quan era adolescent i que no s’han traduït al portuguès. És el nom amb què hem batejat la banda amb el també músic Júlio Resende. Hem publicat un single A day of sun. També tinc un altre grup que es diu Alma Nuestra, de música llatina. M’encanta la música llatina i aquí treballo conjuntament amb un pianista cubà amb un repertori de boleros amb un rerefons de jazz.

És perquè els admiro molt i també vull que ells brillin, que tothom tingui el seu moment. Som un grup, m’agrada pensar que som un grup i que no vaig sol.