Identitats i misteris

Gemma Lienas (Barcelona, 1951) és una de les escriptores catalanes més prolífiques des dels anys vuitanta, en què va debutar amb Vol nocturn, guanyador de l’Andròmina del 1987. Des d’aleshores ha desplegat una activitat frenètica, sobretot en el terreny de la narrativa infantil i juvenil, en què Així és la vida, Carlota ha esdevingut un fenomen, més enllà d’un dels best-sellers més importants de la nostra literatura. Feia onze anys que no publicava cap novel·la per a adults, però no ha estat una època sabàtica sinó que va ser diputada al Parlament, entre moltes altres tasques. El seu nou llibre El fil invisible va obtenir el premi BBVA Sant Joan que s’atorga a Sabadell. Ahir Edicions 62 va fer la roda de premsa a la llibreria Laie.

Lienas desplega una energia encomanadissa. La seva bonhomia és una targeta de presentació. Lienas i l’editora Pilar Bertran van fer un tast de la novel·la en què van parlar d’alguns dels seus elements: la maternitat, la infidelitat, la novel·la històrica, els escenaris canviants de l’obra, la pintora Remedios Varo, el nazisme en la Segona Guerra Mundial, la identitat, la ciència i els nens robats. Un còctel que Lienas ha sabut filtrar en les dosis justes dins una obra entenedora malgrat la complexitat argumental: “Em vaig documentar entre els anys 2009 i 2014 i vaig començar a escriure-la el 2015, de manera que el guardó representa un bon final per a tant temps de treball i també un bon inici per a la promoció. I espero que tot plegat sigui el preludi per atrapar moltes lectores i lectors.” La seva història personal, l’entrada en la política, també va ser el condicionant del que ella anomena rentrée: “El fil invisible marca una rentrée després d’uns anys en què m’he dedicat a fer de diputada al Parlament de Catalunya i després d’uns anys sense publicar per a un públic adult, i marca una fita en la meva carrera literària pels afanys que hi he enterrat.”

D’una banda, la novel·la gira al voltant d’una intriga basada en un secret familiar que té les arrels en l’ocupació nazi que va patir l’illa bretona de Batz durant la Segona Guerra Mundial. D’altra banda, recupera la figura d’una científica, la doctora Rosalind Franklin, que va tenir un paper important en la descoberta de l’estructura de la doble hèlix de l’ADN i que mai no ha estat prou valorada per la història de la ciència. “Tots dos temes són els que em van portar a submergir-me en moltíssims llibres sobre genètica i sobre la Segona Guerra Mundial”, afirma.

Àvida de motivar l’interès del lector, Lienas va evocar la misteriosa pintora catalanomexicana Remedios Varo, de qui va manllevar el títol de la novel·la, la primera idea i a qui hauria volgut col·locar com a protagonista: “Varo parlava del fil invisible que unia totes les coses.” Lienas va reconèixer que part de la investigació forma part del procés de documentació, tot i que es va negar a parlar d’autoficció. La protagonista, la Júlia Coma, també coneguda amb el nom professional de Júlia Le Goff, és una guionista de Barcelona especialitzada en documentals científics. El seu últim treball va ser un documental sobre el canvi climàtic que va rebre nombrosos premis, com ara el Gaudí. Quan rep l’encàrrec per fer un nou guió, la seva història entrarà en una dimensió on l’illa bretona de Batz tindrà un protagonisme superior a l’exclusivament geogràfic. Implicarà el rescat de la figura de la científica Franklin, la “dama fosca de l’ADN”, que contraposa al reconegut James Watson, a qui Lienas va qualificar com a “mal educat, masclista, trampós, homòfob i racista.”

A El fil invisible, Lienas manté l’agilitat i ritme marca de la casa al llarg de més de quatre-centes pàgines.