Llibres

Margarit a la sortida del sol

El poeta Joan Margarit presenta ‘Per tenir una casa cal guanyar la guerra’, memòries d’infantesa i de joventut

“El màxim que podíem tenir a la infantesa era un parell de taronges al tió”

Ahir, durant la roda de premsa a l’Ateneu Barcenès, Joan Margarit va ser taxatiu: “Continuo buscant els meus poemes, m’estic buscant a mi mateix.” I aquest és el propòsit del volum de memòries Per tenir casa cal guanyar la guerra (Proa), un recorregut per la infantesa i primera joventut del poeta, que arriba fins al 1960 a Las Palmas, una de les gairebé deu poblacions on ambienta uns capítols punyents, amb la seva família com a personatges i totes les vicissituds de la postguerra, amb el pare presoner i l’oncle perseguit per anarquista. Tots han estat protagonistes de molts del poemes de Margarit dins una obra dilatada i oberta amb més de 700 poemes.

En la introducció del volum, Margarit és prou explícit en les intencions del llibre: “Els meus primers records tenen la nitidesa amb què a vegades ens sorprèn la sortida del sol. Probablement, els records de senectut també la tindrien si em quedés prou temps per considerar-los. En realitat són la posta del sol. Queda només el misteri. El nen va aprendre a utilitzar la soledat per fer front al dolor i a l’infortuni. Però el record cal tractar-lo amb duresa. Com he dit en algun poema, em malfio del record, com em malfio del sexe, però tots dos em lliguen a la vida. Un sempre recela del més important, és la nostra covardia.”

A la roda de premsa, en companyia del seu editor Josep Lluch, Margarit va referir-se al llibre afirmant que durant l’escriptura ho ha entès “millor del que em pensava”. “La literatura té molta més importància del que sembla”, va dir. Referint-se a la duresa dels seus primers anys, “en què el màxim que podíem tenir era un parell de taronges al tió”, el poeta va posar com a referència el quadre de Van Gogh Els menjadors de patates, amb qui identifica la infantesa, “un dels temps més sòrdids d’Espanya”. Amb una tècnica realista i entenedora, explica que l’objectiu ha estat tractar de “bussejar exclusivament en els records que hagin quedat dins la ment i tractar d’entendre per què encara hi són. I, en aquest cas, què tenen a veure amb la construcció dels meus poemes. Perquè, d’on sorgeixen els poemes? He escrit aquest llibre per buscar algun senyal que expliqués o il·luminés aquest lloc...”

Les dificultats no ofereixen per al poeta la infelicitat sinó una pàtria, que ha estat la mina de la seva obra. El motiu per haver invertit quatre anys en la redacció prové de la recerca poètica, la constatació del territori de formació, que ha estat fonamental: “De manera creixent, en arribar la senectut ha augmentat la zona del record que va cobrint aquell vel translúcid que només deixa passar vagues llums i ombres, just perquè no es trenqui la sensació de continuïtat. He anat perdent precisió en els records menys necessaris, però hi ha records que, per raons contràries, es mantenen amb més intensitat. És com si la feblesa de l’edat apliqués totes les forces de la memòria a vetllar pel que és realment important, el que encara significa alguna cosa.”

Les memòries no tindran continuació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia