De l’‘underground’ a la ‘movida’

Coincidint amb el període que va de la mort de Franco fins a mitjan anys vuitanta, l’Estat espanyol va viure un esclat creatiu que procedia dels àmbits més soterrats de la creació: fanzines i publicacions alternatives. Madrid i Barcelona, que a diferència del que passa ara, tenien un corrent bastant fort de complicitat, van aglutinar aquests creadors que, si bé en un principi eren maleits, amb el temps, i passat aquest període, van ocupar parcel·les mainstream. Les dues ciutats es van nodrir de gent que venia d’altres indrets. En aquests pols creatius van confluir, a Barcelona, Nazario, Montesol, Mariscal, Max, Gallardo i Mediavilla, entre molts d’altres, i a Madrid, El Hortelano, la fotògrafa Ouka Leele i, sobretot, l’il·lustrador i pintor Carlos Sánchez Pérez, conegut com Ceesepe (Madrid, 1958), que es va morir ahir.

Dels seus començaments undergrounds dels setanta va passar a incorporar-se a la movida madrilenya dels anys vuitanta, coincidint també amb un canvi de direcció entre la capital catalana i l’espanyola. L’arribada de Tierno Galván a l’alcaldia madrilenya va representar un suport institucional a les noves tendències, un aspecte que mai havia viscut la capital estatal. Es va crear amb l’ajut del consistori la revista de còmics Madriz, de molta innovació i qualitat. Ceesepe hi va participar, però aviat es va dedicar exclusivament cap a la il·lustració amb obres emblemàtiques com els cartells de les pel·lícules d’Almodóvar Pepi, Luci, Bom i otras chicas del montóni La ley del deseo. També es va dedicar a les cobertes de discos: el primer disc de Golpes Bajos, en el qual hi havia el tema Malos tiempos para la lírica. L’evolució de tot això el va portar a la pintura, com també van arribar-hi il·lustradors com Mariscal, Montesol i Nazario.