Tot són llibres

Ahir, a Barcelona, dos esdeveniments relacionats amb llibres. L’un, a les Cotxeres de Sants, les Jornades de Còmic i Autoedició, i a la catedral, la Setmana del Llibre en Català. Dos mons que haurien d’estar molt més a prop, però els separa la poca presència de les llibreries de còmics editats en català. Als anys vuitanta, Norma Editorial ho va intentar amb el còmic per a adults. Fins i tot la basca Astiberri també es va afegir al català, però fins ara no s’ha creat cap públic per al còmic en català tret de l’infantil. Les condicions són millors que fa 30 anys. A les llibreries ja hi ha espai per a còmic adult, i la novel·la gràfica ha obert un nou mercat. Tanmateix es continua venent poc còmic en català.

Em dirigeixo cap a la plaça de la catedral i tafanejo al primer estand que trobo, el de l’Institut d’Estudis Baleàrics, i em trobo Sebastià Bennasar, que em comenta que, tot i que hi ha bons dibuixants baleàrics, el seu públic és de lectura en castellà. Enfront, al del govern d’Andorra em trobo Història digital de Catalunya i Història digital d’Andorra, tots dos editats per Aloma i dibuixats per J. Planella.

Al costat, una troballa d’allò que considero autèntica normalització del català en el còmic: Mazinger Z. Ho edita una petita editorial anomenada Ooso Còmics, que també té producció pròpia: Supercatalà, un personatge de proximitat que “en vista del desencís de la seva carrera munta una tenda de còmics i decideix esdevenir un superheroi”, explica Olga Resina, la seva creadora.

Continuo la meva recerca per les lleixes i em trobo una gran novel·la gràfica de gran interès: L’àrab del futur (Salamandra). Se n’han publica tres trameses i parla dels problemes de l’Orient Mitjà des d’una perspectiva contemporània. Continuo i trobo un altre títol que m’és familiar: Gran i petit, publicat per Nandibú, un segell de Pagès Editors.

Rafael Dalmau ha editat dos llibres d’un gran especialista en còmic històric: Oriol Garcia Quera. Són Cessetans i una biografia de Pompeu Fabra. Ramon Mas, de Males Herbes, m’explica la seva voluntat d’apostar pel còmic. La seva editorial ja en té de trajectòria en aquest àmbit. Acaba de treure El procés explicat als idiotes, de Roger Pelàez.

Però quan definitivament confirmo que s’ha de fomentar el còmic en català perquè hi ha un públic emergent –institucions, preneu-ne nota– és quan veig una llarga cua de joves esperant que els signi Sara Andersen, una autora americana que vaig entrevistar al Saló del Còmic per la seva sèrie Sarah’s scribbles (Bridge), nascuda a les xarxes.