Agraïment gironí a Lluís Pasqual

El teatre català ha viscut una gran sorpresa, per no dir-ne un terratrèmol: Lluís Pasqual deixa, sobtadament, la direcció del Teatre Lliure, del qual va ser un dels cofundadors, l’any 1976. Posteriorment dirigiria el Centro Dramático Nacional a Madrid, l’Odéon-Théâtre de l’Europe a París i la Biennal de Teatre a Venècia.

No entrarem en les motivacions d’aquesta decisió. Des de Girona, podem i volem recordar com gràcies a Lluís Pasqual va canviar el nostre panorama escènic. També és cert que va ser acollit en el nostre Teatre Municipal, i en Lluís ens va correspondre amb estrenes d’àmbit nacional.

Vaig conèixer Lluís Pasqual precisament amb motiu del seu aterratge al Municipal. Immediatament vam establir una complicitat encetada a l’entorn de la presentació de La Setmana Tràgica. Tot l’equip del Municipal va fer pinya per tal que disposés d’un espai per fer-hi estada.

Era l’època, gosaria dir, gloriosa del primer Lliure, ja fa més de quaranta anys. Recordo uns assajos de Leonci i Lena, que dirigia Pasqual. Es treballava amb seriositat, amb efervescència creativa, es compaginava el joc escènic amb la feina rigorosa.

Crec sincerament que la vitalitat teatral de la qual gaudim avui a Girona, amb el suport del públic, és fruit d’aquella feina de Lluís Pasqual i del recordat Fabià Puigserver, entre molts d’altres: actors, escenògrafs, tècnics, equips de vestuari… Tots han fet créixer la important demanda teatral que vivim actualment a la ciutat de Girona.

Tots plegats, l’Ajuntament també, som hereus d’aquella feina del Lliure a casa nostra. Reconèixer aquesta realitat no hauria de ser motiu de cap tipus de debat polític sobre el que es pugui viure al Lliure ara mateix.

Amb aquest escrit només tracto de donar testimoni del molt que Lluís Pasqual ha fet en favor de la promoció cultural i teatral de Girona i d’agrair-li-ho.