Música

Gallegues i universals

Ialma, grup belga format per filles de gallecs, actua divendres a Girona

Han acollit els exiliats com ara Lluís Puig i Valtonyc, amb qui han gravat ‘Bella ciao’

El quartet vocal belga Ialma, format per filles i netes d’emigrants gallecs, presenta el seu últim disc, Camiño (De Bruxelas a Santiago), en una minigira catalana que ahir va passar per les Festes del Tura d’Olot i que divendres arribarà a la sala de cambra l’ Auditori de Girona (20.30 h, 12 euros), on obrirà la nova temporada. Ialma, que l’any vinent celebrarà el seu 20è aniversari, ha acollit molt bé en els últims mesos els exiliats del govern català, com ara el conseller de Cultura, Lluís Puig, i també el raper mallorquí Valtonyc, amb el qual han gravat una versió del clàssic partisà Bella ciao, a través d’un dels seus projectes paral·lels, Alegrià e Libertà, on Ialma comparteix cançons italianes i gallegues, “entre la muñeira i la tarantel·la”, amb la cantant italiana Lucilla Galeazzi i músics valons i flamencs. Sobre els seus vincles amb els nous exiliats com Puig i Valtonyc, diu Marisol Palomo, una de les components de Ialma: “És com si fos una història que es repeteix, amb gent que ha de fugir del seu país clandestinament, i això fa que se’t regiri l’estómac. Nosaltres vam posar en contacte el conseller Puig i refugiats sirians, amb els quals també col·laborem, i ell ens deia que no es podia comparar la seva situació amb el que pateixen ells, però això no vol dir que no sigui molt trist el que està passant amb ell i els altres membres del govern català a l’exili. A Bèlgica no tenim tota la informació sobre com viuen realment els catalans tot aquest procés, però tampoc la tenen a Galícia, per la manipulació que estan fent alguns mitjans informatius.”

Ialma va néixer el 1999 al Centre Gallec de Brussel·les, del qual celebraran el 40è aniversari el 16 de febrer vinent en un concert amb Carlos Núñez com a convidat. EMI es va fixar en elles i les va fitxar quan encara no tenien ni nom: un amic els va suggerir Ialma, “ànima”. Van començar com a quintet i ara són quatre, Verónica i Natalia Codesal, Magalí Menéndez i Marisol Palomo, totes elles combinant veus i percussions. En directe les acompanyen el guitarrista Quentin Dujardin i l’acordionista Jonathan de Neck.

El seu últim disc, Camiño (2016), és “la història de tota la immigració, però proposant un camí a l’inrevés: explicant la història dels nostres pares i la tornada de Brussel·les a Santiago”, explica Palomo, que té també arrels catalanes: una àvia de Llagostera. Per primera vegada en la seva trajectòria, tots els temes d’aquest disc són d’autoria pròpia i expliquen històries molt personals, amb melodies inspirades en la música tradicional.

A Ialma li agrada col·laborar amb músics d’origen divers, perquè “així enriqueixes la teva cultura aprenent de l’altre”. A més d’Alegrià e Libertà, també formen part del projecte Galeuscat (“de gallec, euskara i català: llengües minoritzades, no minoritàries”), amb músics de les tres cultures, que faran un avançament del seu primer disc el 6 d’octubre en la Fira Mediterrània de Manresa. Ialma promociona tots els seus projectes i els d’altres grups afins a través de la plataforma Scene Off .



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
Margarida Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen