Un déu salvatge i molt trapella
Caye & Pintó van guanyar el premi del públic de Sitges amb ‘Matar a Dios’
“Si el món fos aniquilat i només poguessis salvar dues persones, quines salvaries?” Els terrassencs Caye Casas i Albert Pintó (Caye & Pintó) tenen la mania de plantejar preguntes així d’absurdes als amics. La reacció que va provocar aquesta va ser el germen de Matar a Dios, una comèdia negra que va guanyar el premi del públic en l’últim Festival de Sitges (on van cada any) i diversos guardons en altres certàmens, i que ara arriba als cinemes.
La nit de Cap d’Any, Déu (Emilio Gavira) se’ls apareix a quatre personatges bastant losers (els actors Itziar Castro, David Pareja, Eduardo Antuña i Boris Ruiz) i els dona l’oportunitat, abans d’aniquilar la humanitat, de salvar dues persones que protagonitzin un segon origen, per utilitzar la terminologia de Pedrolo.
Humor negre i irreverent
Albert Pintó explica en una entrevista a El Punt Avui que Matar a Dios té la seva “marca”: “L’humor negre, ser irreverents, i tractar temes potents d’una manera gens pretensiosa, utilitzant el nostre humor, que és una mica peculiar.” Caye Casas hi afegeix: “Les nostres pel·lícules a vegades comencen amb un to molt còmic que ajuda a entrar en la història, i a poc a poc l’anem convertint en una pel·lícula més fosca i seriosa perquè acabi arribant el missatge. No volem fer només comèdies superficials.”
Rere els gags surrealistes hi ha una crítica: “Com diu un personatge, l’espècie humana és un càncer per al planeta. Volíem fer una crítica dura, amb un Déu enfadat que dona una última oportunitat a l’espècie humana a través de quatre losers.” Citen com a influències Un cadàver per postres, Delicatessen, Terry Gilliam o Álex de la Iglesia. “Els referents són brutals, la pel·lícula no ho sé”, bromegen.Els directors són agnòstics. “Creiem en Messi, és el més semblant”, bromegen. “No és una pel·lícula religiosa, Déu és un mecanisme, una mena de McGuffin per posar aquests personatges davant el dilema d’escollir dues persones”, diu Caye. Pintó explica que han creat un personatge de Déu peculiar, per dir-ho d’una manera suau: “Volíem un Déu que fos un rodamon, tirant al món del còmic, que sigui visualment potent i que et puguis disfressar. És una mena de malvat de còmic.”
