Una nova recaiguda

La direcció interina del Lliure no ha trobat alternativa: la Kompanyia Lliure perdrà cinc mesos de sou. És una de les conseqüències de la dimissió de Lluís Pasqual, que liderava un projecte que els havia de comportar aquests cinc mesos de feina. La Kompanyia (formada actualment per Joan Amargós, Quim Àvila, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Eduardo Lloveras, Maria Rodríguez, Joan Solé i Júlia Truyol) sí que intervé en l’ambiciós projecte d’Àngels a Amèrica, dirigit per David Selvas (que s’estrena d’aquí a pocs dies i que estarà en cartell fins a finals de novembre). També es manté el compromís de reposició d’El temps que estiguem junts. Però, per recuperar aquesta peça, el Lliure els contractarà ja com a actors professionals. Finalment, el projecte de L’últim salt (que havia de significar una targeta de presentació atractiva per catapultar aquests intèrprets al món professional) s’ha de veure encara si es durà a terme. En aquest projecte, Pasqual i Rosa Maria Sardà eren dos dels directors que dirigien aquests monòlegs, a més de Sergi Belbel i Iván Morales. Pasqual va renunciar a dirigir res al Lliure. I Sardà ja va avançar la seva voluntat de desentendre’s del patronat, perquè no volia assumir aquest càrrec sense Pasqual (i és fàcilment interpretable que tampoc voldrà dirigir-ho).

La Kompanyia Lliure va ser una proposta de Pasqual per acollir els actors joves i donar-los un aparador i permetre’ls treballar al costat de primers actors en qui emmirallar-se. Va ser molt celebrada en el seu primer mandat. Aquell primer grup (Pol López, Laura Aubert, Javier Beltrán, Mima Riera, Paula Blanco i David Verdaguer) va gaudir de tres temporades per poder construir un veritable equip des de la primera temporada amb títols com La revolució no serà tuitejada, Moby Dick o Victòria d’Enric V. També van ser els caps de cartell de la trilogia Tot pels diners,

En canvi, aquesta segona promoció de la Kompanyia Lliure no ha tingut tanta sort perquè van començar desmembrats (els actors van construir In memoriam, un dels grans títols de la temporada, que també reposarien a la Fabià Puigserver; mentre que les actrius repescaven una nova versió de Revolta de bruixes, diferència que ja va marcar una certa agror). No va ser fins al muntatge ideat pel Grec 2017 (Nit de reis, dirigits per Pau Carrió) que van poder estar junts. El treball del qual estan més satisfets per la seva possibilitat d’experimentar ha estat El temps que estiguem junts, un treball amb dramatúrgia de Pablo Messiez. Hi haurà una tercera promoció de Kompanyia Lliure? Certament, no sembla tenir gaire futur veient com s’ha anat arraconant a la programació i que es deixa a la voluntat de la nova direcció.

Lluís Pasqual va anunciar, al juny en la presentació de temporada, que el patronat l’havia renovat per un tercer mandat, tot i que només hi estaria la meitat per fer un traspàs a una nova manera de dirigir el Lliure. Però la notícia va aixecar un trasbals mediàtic, al qual es va sumar la denúncia d’una actriu que estava de baixa a la Kompanyia de sentir-se vexada en els assaigs d’El rei Lear. El comitè d’empresa del Lliure va iniciar un estudi de riscos psicosocials, que es manté obert. El xoc de fronts va comportar incomoditat entre els treballadors i Pasqual, l’1 de setembre, anunciava la seva dimissió. A més, retirava del cartell El sueño de la vida, un projecte que s’havia de fer entre el Teatro Español i el Lliure. En aquest muntatge hi intervenia la Kompanyia del Lliure en ple i suposava cinc mesos de feina, entre l’assaig, l’estrena a Madrid i la representació a la sala Fabià Puigserver del Lliure. La direcció interina d’Aurora Rosales havia de cobrir un buit a la sala principal del Lliure i, també necessitava, cobrir la Kompanyia (tot i que era impossible que durés cinc mesos). La decisió final ha estat incloure la producció estrenada a Madrid Lehman trilogy. Davant la certesa que els actors de la Kompanyia del Lliure perdien cinc mesos de feina, ahir se’ls va comunicar que es dissoldria la Kompanyia sis mesos abans del previst.

Per la castanyada

La setmana passada, la junta de govern va reunir-se per acordar les bases de com haurà de ser el concurs per a la tria de la nova direcció artística. Com va dir el president de la Fundació Teatre Lliure, Ramon Gomis, en la trobada amb la premsa a finals de setembre, s’està dins dels terminis per tenir bases del concurs per la castanyada. Hi ha prevista la reunió del patronat per consensuar les bases del concurs i també la tria de les set persones independents que formaran el jurat, a finals de mes.