Cultura

Planeta segueix amb la història

Santiago Posteguillo guanya el premi Planeta amb ‘Yo, Julia’ i la finalista és la polifacètica Ayanta Barilli

No es van acabar de complir del tot les expectatives que havia creat el jurat del premi Planeta diumenge en la roda de premsa del dia abans de lliurament del premi. Es donava gairebé per acabat el cicle de novel·la històrica i s’albirava un gran protagonisme de la dona. Tot això no va ser ben bé així. El guanyador del Planeta 2018 va ser un home, Santiago Posteguillo (València, 1967), que ha fet tota una carrera amb novel·les històriques ambientades en la Roma clàssica. I ha guanyat precisament amb una novel·la que passa a la capital del imperi romà. Això sí, la protagonista és una dona. Presentada com El ascenso i sota el pseudònim de James Sussex, l’obra de Posteguillo porta el títol de Yo, Julia i tracta de l’ascens fulgurant, en la Roma clàssica, d’una dona en un món d’homes immersos en la lluita pel poder polític i que pensen que el lideratge només els pertany a ells. La protagonista maniobrarà hàbilment per aconseguir els seus objectius.

Santiago Posteguillo és filòleg, lingüista i professor de la Universitat Jaume I de Castelló. És autor de dues trilogies que se situen en la Roma clàssica. La trilogia d’Escipió: Africanus, el hijo del cónsul; Las legiones malditas i La traición de Roma. I la trilogia de Trajà: Los asesinos del emperador, Circo máximo i La legión perdida. Amb tot aquest cicle ha venut més d’un milió d’exemplars. L’any 2014 va guanyar el II Premi Internacional de Novel·la Històrica que promou l’Ajuntament de Barcelona. Per aquest premi, amb el qual ha competit amb 642 novel·les presentades, Posteguillo rebrà 601.00 euros

Violeta obscur

L’obra finalista, ara sí, va anar a parar a una dona amb una primera novel·la: Un mar violeta oscuro, de Ayanta Barilli (Roma, 1968), que havia estat presentada amb el títol de El adiós. L’obra té un marcat component femení. És una història de lluita i superació de tres generacions de dones d’una mateixa família, a les quals una figura masculina despietada aboca a la bogeria, i on la narradora intenta comprendre el seu passat per reconciliar-se amb el present.

Ayanta Barilli és una persona polifacètica: periodista i actriu de teatre i cinema, en què també ha fet també de productora, és filla de l’escriptor Fernando Sánchez Dragó i de la professora d’història i filosofia Caterina Barilli. Del seu pare és la segona de quatre germans, tots de dones diferents. Com el pare, és força polèmica i polemista. Treballa a la ràdio i té un blog sobre sexe. Fins a la mort de la seva mare, quan tenia 12 anys, va viure a Itàlia; aleshores es va traslladar a residir a Madrid.

Com a finalista rebrà150.250 euros. El 57è premi Planeta va ser lliurat ahir en un sopar al Palau de Congressos de Catalunya, a Barcelona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Bryan Ferry, James Blunt i Alan Parsons, primers confirmats del Festival Jardins de Pedralbes

Barcelona

‘Liberté’, d’Éluard, nítid com mai

barcelona
PEP ADMETLLA
ARTISTA PLURIDISCIPLINARI QUE OBRA AMB LA CIÈNCIA. LA TÈCNICA, L’ARQUITECTURA, I L’ART

“He lluitat per preservar la independència i la pròpia llibertat”

Girona
Crònica
música

Manel paradigmàtic

Barcelona
Creadors d’atmosferes sonores
Mirador

Creadors d’atmosferes sonores

Contra l’oblit

Barcelona

Xirgu passa l’equador

BARCELONA

10 malva carregat!

Terrassa

Tres exploracions sobre la natura

Salt