Feministes contra els ‘patriarcons’

A l’antic Pati de les Dones de la Casa de la Caritat s’havia reunit una multitud de dones. La convocatòria de Pensar, debatre, experimentar, dins de Ciutat oberta. Biennal de pensament, tenia un cartell atractiu i tota la maquinària del CCCB es va posar en funcionament.

Vaig arribar puntual, però les 800 cadires eren plenes. Durant la tarda, la plaça es va anar omplint fins a arribar aproximadament als 1.500 assistents. La primera cita era amb Rita Segato, antropòloga feminista argentina, presentada per Gabriela Wiener. A primera fila de les cadires del pati, la plana major de l’Ajuntament: Ada Colau, Gerardo Pisarelo i Joan Subirats, delegat de Cultura. Segato havia fet un seminari al matí amb l’objectiu d’intercanviar experiències i coneixements sobre la violència de gènere, amb atenció especial a les conductes masclistes en els assassinats massius de dones a Ciudad Juárez (Mèxic). A les sis de la tarda, davant un públic majoritàriament femení, va dictar una conferència escrita sobre el patriarcat. Tot i ser un tema recurrent en el discurs feminista, Segato va saber posar-hi continguts addicionals, així com una mica de pebre. Va ser bel·ligerant amb els revolucionaris “barbuts” que van deixar les dones al darrere.

Després d’anomenar-los “patriarcons”, va concloure que el fracàs i la derrota dels seus projectes es derivava del comportament masclista. Entre les organitzacions revolucionàries, només es va prendre seriosament les kurdes, en què “les dones tenen un paper central”. Instal·lada a Brasília, on ha estat durant anys professora d’antropologia a la universitat, Rita Segato va denunciar el domini i la desigualtat com a font del supremacisme masculí, que condueix a la violència i al que considera crims de poder. Quan la presentadora Gabriela Wiener li va preguntar com veia l’ascens de l’extrema dreta brasilera liderada per Jair Bolsonaro, Rita Laura Segato va aportar optimisme afirmant que “el vent de la història bufa a favor de les dones”.

A continuació, amb la plaça plena de gom a gom, el següent diàleg duia com a títol L’embolic del gènere. Per què els cossos importen?, i les participants van ser Fina Birulés i Judith Butler, moderades per Marta Segarra. Començava a fer-se fosc i la línia de tanques havia quedat superada per la gent que prenia cerveses al bar de la plaça i les noies que seien als bancs pròxims a la Universitat Ramon Llull. Butler va començar agraint a l’alcaldessa Colau l’oportunitat d’iniciar un esdeveniment obert sobre filosofia feminista en una ciutat com Barcelona. Va respondre, així mateix, la pregunta de l’enunciat afirmant: “Sempre s’ha estimat que pensar des del costat acadèmic queda separat de la vida pública. Hem d’observar els temes de gènere i sexualitat de les nostres vides privades abans d’introduir-se al món acadèmic.” En aquesta línia, Firulés va mantenir el seu discurs brillant: “Les dones no estem disposades a continuar sent unes víctimes possibles d’un patriarcat en crisi.” Entre aplaudiments, les ponents van mantenir l’atenció d’un públic que es va entusiasmar en nombroses ocasions. Potser caldria fer aquests actes oberts més sovint, dur la universitat al carrer i fer-la còmplice del saber, de la llibertat que preconitzen aquestes dones.