Música

Els tresors de Xuclà

Toni Xuclà preestrena divendres vinent al Teatre de Bescanó ‘Shen Nu i altres tresors amagats’, un espectacle musical i visual basat en tres films dels anys 30

Músic de llarga i prolífica trajectòria, Toni Xuclà ha treballat sovint en projectes audiovisuals, però segurament cap tan personal com Shen Nu i altres tresors amagats, un espectacle de música en directe i cinema, basat en tres històries filmades als anys vint i trenta: una xinesa, una catalana i una japonesa. Totes tres tenen en comú la idea del tresor i les diferents interpretacions que se’n poden fer, per interpel·lar a l’espectador i preguntar-li què és per a ell un tresor. Aquest espectacle es preestrenarà el divendres 16 de novembre al Teatre de Bescanó (21 h, 12 i 14 euros), un escenari que Xuclà coneix bé: l’any 2000 hi va gravar en directe el primer disc de Menaix a Truà, el trio que encara comparteix amb Cris Juanico i Juanjo Muñoz (Gossos), que ara no està molt actiu, però “sempre torna”.

“Volia fer alguna cosa que relacionés cinema i música, vinculant diferents històries com ho fan les sèries de televisió, però a partir de pel·lícules diferents. El director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau, em va oferir la màxima col·laboració: vaig estar més d’un any veient pel·lícules, tant a la Filmoteca com a la Casa Àsia, i vaig repassar gairebé tots els films rodats a la Xina i el Japó als anys trenta”, explica Xuclà.

Al final, ha construït aquest espectacle d’una hora i mitja a partir de tres films muts: Shen Nu (Xangai, 1934), la pel·lícula d’animació Sanko i el pop (Japó, 1933) i El més sublim, una història de cobdícia i disputes entre pescadors de la Costa Brava, rodada l’any 1927 en diferents indrets de Blanes, Tossa i Lloret de Mar. A les dues últimes hi ha un mapa i un tresor amagat, i totes tres parlen també de tresors no tan tangibles, però molt més valuosos: “La bondat, l’amor i la protecció de la família.” Shen Nu, la protagonista del film que dona títol a l’espectacle, és una jove prostituta xinesa que té un nen petit i intenta donar-li un futur millor, però no se’n surt de cap manera: al col·legi, els pares dels seus companys no volen que estiguin al costat del fill d’una prostituta. És una història “amb fort contingut social” i molt vigent. De fet, l’espectacle s’estrenarà al Teatre Principal de Sabadell el 25 de novembre, dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones.

En la part musical, Toni Xuclà (guitarra elèctrica) comparteix aquest projecte amb la cantant Eva Kaué, del duet Kaué i Ricka; Ravid Goldschmidt, intèrpret de hang, instrument de percussió que va sumar amb la veu de Sílvia Pérez Cruz en el disc Llama, i Oriol Aymat (Blaumut) que aporta el violoncel i el violoncel electrònic. A part de la música composta per Toni Xuclà –que ha musicat versos de les poetes xineses Li Qingzhao (1084-1155) i Qiu Jin (1875-1907)–, a l’espectacle també sona el Stabat Mater de Pergolesi i una peça de la glosadora mallorquina Maribel Servera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Un concurs de curtmetratges amb mòbil al festival de cinema de Blanes

blanes
patrimoni

Distinció europea per a l’Hort Petit del monestir Pedralbes

barcelona
llengua

Plataforma per la Llengua homenatjarà els seus socis en els onzens premis Martí Gasull

barcelona
PATRIMONI

Enllestida amb èxit la fosa de la nova campana ‘Carme’ de Mataró

MATARÓ
Crònica

Guillem Gisbert, la primera masurca

música

‘Eufòria’ torna al palau Sant Jordi el 30 de juny amb un doble concert

Barcelona
música

Lluís Figueras & The Demons estrena el videoclip de ‘Lagarto Lagarto’

girona
CÒMIC

La il·lustradora Marika Vila guanya el Gran Premi Comic Barcelona

Barcelona
Crítica

Sara Blanch, l’estima d’un cant