Cultura

Conflicte a l’acadèmia

El futur incert del museu d’art degà desencadena una crisi de governança sense precedents en els més de 150 anys d’història de la institució de les belles arts

El president Solans va perdre una votació que el volia forçar a plegar, però ell s’hi nega

En el seu segle i mig llarg d’història, la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi ha passat nombroses vicissituds, però no hi ha cap precedent d’una crisi de governança com la que està patint des de l’estiu. Tretze acadèmics numeraris van intentar dimecres forçar la renúncia del president, l’arquitecte Joan Antoni Solans, després de mesos de mala maror. Van guanyar la votació en una sessió plenària extraordinària molt tensa per tretze vots a favor i set en contra, però Solans es va resistir a plegar escudant-se en els estatuts, que no preveuen explícitament que el president pugui ser destituït.

L’ambient d’aquesta institució cultural fundada el 1850 s’havia anat enrarint, però va ser una decisió que va prendre la junta de govern al juny el que va desencadenar la controvèrsia. Solans va comunicar a la conservadora del museu, Victoria Durá, una reducció de la seva jornada laboral. Durá, que feia 25 anys que tenia cura del ric patrimoni artístic de l’entitat, integrat per unes 700 pintures, 400 escultures i milers de dibuixos i estampes d’entre els segles XVI i XX, no va acceptar la retallada d’horari i, en no veure possibilitats d’arribar a un acord, va portar el cas a la justícia per liquidar la seva vinculació amb l’acadèmia.

Un sector majoritari de membres de la institució va expressar el seu profund malestar per la dràstica mesura en els plens ordinaris del setembre i l’octubre. Dinou acadèmics de número van redactar una carta en què sortien en defensa de la tasca duta a terme per Durá i alertaven del perill que suposava prescindir-ne. “Compromet seriosament el futur del nostre museu, el primer museu d’art que es va obrir a Catalunya, i, per tant, empeny la institució a la seva desaparició. Matar el museu és matar l’acadèmia”, avisaven.

Al llarg d’aquestes dues últimes dècades, Durá “ha endreçat el museu” i ha estat “la cara visible” del llegat artístic de l’acadèmia a l’exterior, tot vetllant pels préstecs d’obres, les visites guiades i les consultes dels investigadors. A més, és la coautora del catàleg de la col·lecció de pintura, juntament amb Francesc Fontbona, i l’autora del catàleg de dibuixos de Lluís Rigalt.

Prestigi enfosquit

“Que una treballadora tan exemplar i tan necessària per al nostre funcionament hagi rebut aquest maltractament enfosqueix el prestigi de la institució. És la crisi més gran que recordo en aquesta casa com a membre numerari que en soc des de fa més de trenta anys”, exclama Fontbona, un dels tretze acadèmics que, davant la negativa de la junta a rectificar, van demanar la convocatòria del ple extraordinari de dimecres. Els altres dotze, de la plana major del món de la cultura, són: Isabel Campi, Mireia Freixa, Pilar Vélez, Josep Bracons, Hermann Bonnín, Cèsar Calmell, Raquel Lacuesta, Bonaventura Bassegoda, Carles Guinovart, Jordi Pericot, Daniel Giralt-Miracle i Joan Oliveras.

Per frenar la sortida precipitada de la tècnica del museu, tres acadèmics es van oferir a aportar 16.000 euros de la seva butxaca per cobrir el sou escapçat de la conservadora. “Però ni amb aquest gest de generositat Solans es va fer enrere”, explica Bassegoda. El cas és que finalment el 13 de novembre passat, en un acte de conciliació previ al judici, Durá va signar una indemnització de prop de 28.000 euros amb la qual trencava definitivament el lligam laboral amb l’acadèmia. El museu, doncs, ja no té responsable des de llavors.

La reunió d’urgència d’aquesta setmana, amb l’únic punt de l’ordre del dia de votar la renúncia de Solans, no ha fet res més que accentuar el conflicte. “Van votar vint acadèmics, de manera que la votació és vàlida, ja que el quòrum exigit és la meitat més un dels acadèmics de número”, que en total són 41; però hi ha dos vacants, remarca Bassegoda, que a més lamenta que en aquesta ocasió, a diferència de les altres, no es va permetre el vot per correu, només el presencial, cosa que ha deixat sense veu “molta més gent disgustada”. Les discussions es van fer interminables perquè Solans s’aferra a una lectura “esbiaixada dels estatuts, segons els quals el president només deixa de ser-ho per defunció, incapacitat o renúncia”. “Ell interpreta que la renúncia és purament voluntària, quan, en bona lògica, aquesta esdevé obligatòria si et retiren la confiança aquells que t’han nomenat, és a dir, el ple de l’acadèmia”.

Després del ple, el bloc d’acadèmics contraris a la seva continuïtat van llegir una carta en un acte públic que estava a punt de celebrar-se a l’edifici de la Llotja, seu de la històrica entitat. En l’escrit denuncien el “gravíssim” moment que viu l’acadèmia, i que al seu parer només se superarà amb l’obertura d’un nou període electoral. “[Solans] ha deixat de tenir cap mena d’autoritat per representar-nos”, adverteixen. La setmana que ve es posaran en mans d’un advocat especialitzat en fundacions per trobar el desllorigador legal que resolgui la situació.

Solans té una altra visió de les coses. La raó principal per la qual l’acadèmia no es pot permetre una conservadora a jornada completa és, diu, la seva economia precària, conseqüència de l’aprimament de les subvencions, pràcticament la seva única font d’ingressos. “La meva responsabilitat és evitar que la institució entri en fallida”, emfasitza. El president matisa que la tècnica havia treballat sempre a mitja jornada i que fa uns anys la hi van ampliar per atendre “uns problemes personals seus”. Solans no té previst abandonar la presidència mentre no hagi acabat de “posar ordre” a les finances de l’acadèmia. “La meva obligació és garantir la seva supervivència”, rebla.

Solans veu la polèmica com una “guerra” entre dos bàndols d’acadèmics que es van crear quan ell va aspirar a la reelecció, la tardor de l’any passat. Havia rellevat el també arquitecte Jordi Bonet i, després d’un primer mandat de quatre anys, volia comandar una segona etapa. Aquest cop, però, es va presentar una candidatura alternativa liderada per Fontbona que agrupava un grup d’acadèmics descontents amb la seva “nefasta gestió” i el seu tarannà “personalista”. Solans i Fontbona van empatar i, en una segona votació, el primer va guanyar per dues paperetes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.