La mar de literatura

És el Mare Nostrum dels romans, però també la “mar blanca” dels turcs, el “gran verd” dels egipcis, el “mar del mig” de l’hebreu modern, o “el gran mar” o “mar dels Filisteus” dels textos bíblics; un “mar entre terres”, per a la majoria de cultures que el voregen al llarg de dos milions i mig de quilòmetres quadrats que han vist el millor i el pitjor de l’espècie humana: el naixement de la mitologia, les set meravelles del món, Plató i Llull i El cementiri marí de Paul Valery, però també la destrucció de Cartago i Jerusalem, la Guerra dels Sis Dies i la dels Balcans, la podridura indecent que el contamina i la mort diària de milers de refugiats que es juguen la vida d’una riba a l’altra. “Enees, fundador de Roma, va ser també un refugiat de guerra que va arribar al Laci en una pastera”, va rematar-ho ahir el poeta, hebraista i traductor Manuel Forcano, director fins fa poc de l’Institut Ramon Llull, en la presentació de la nova edició del festival Mot de literatura, del qual ha estat escollit comissari prenent el relleu de Josep Ramoneda, i que girarà al voltant de la Mediterrània, amb totes les seves exaltacions i decepcions.

Organitzat pels ajuntaments d’Olot i Girona en una col·laboració singularment fructífera, el festival tindrà lloc en dos caps de setmana consecutius, del 28 al 30 de març a la sala El Torín d’Olot, i del 4 al 6 d’abril a la Biblioteca Carles Rahola de Girona. Tot i que encara falten per confirmar bona part de la quarantena d’autors que hi seran convidats, ja se’n poden avançar uns quants noms, “procedents de les quatre ribes del Mediterrani però que escriuen amb el mateix mar a la mirada”, va dir Forcano. De l’àmbit internacional, hi participaran l’egipci Alaa al Aswani, considerat el nou Naguib Mahfuz i conegut sobretot pel best-seller L’edifici Iaqubian; l’escriptor i dramaturg sard Marcello Fois, premi Llibreter del 2017 per Estirpe, i el turc Burhan Sönmez, autor d’Istanbul Istanbul, exiliat a Londres pel seu activisme social, des d’on continua escrivint una obra arrelada en la gran tradició oral del seu país. Més propers són Javier Reverte, un dels escriptors més llegits de literatura de viatges a l’Estat espanyol; Carme Riera, que ha tingut el mar de les Illes tan present en la seva carrera; l’assagista bilbaïna María Belmonte, autora del deliciós Peregrinos de la belleza, un recorregut per la fascinació viatgera a Itàlia i Grècia; l’escriptor gironí Josep M. Fonalleras, que ha sucumbit com tants altres a la passió romana; Josep Piera, poeta, narrador, viatger i cronista incansable de la costa valenciana,i el begurenc Adrià Pujol, expert a transformar els paisatges familiars, sobretot el del mitificat Empordà, en uns mars procel·losos a cavall de l’antropologia i la pirotècnia verbal.

El cartell del Mot 2019 és obra de la dissenyadora gironina Marta Montenegro, que pren com a element central aquest horitzó compartit que servirà per parlar d’identitat, viatges, mitologia i, sobretot, de literatura.