Cultura popular

VALENTÍ SERRA

PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ D’AGRUPACIONS DE COLLES GEGANTERES DE CATALUNYA

“La manca de portadors és el greu problema del món geganter”

En Treball i na Cultura celebren avui, al parc del Tibidabo, 30 anys. Ells són els gegants de la Federació d’Agrupacions de Colles Geganteres. El seu president analitza el moment que passen

Quin era l’objectiu a l’hora de crear una agrupació de colles geganteres?
L’agrupació es va crear l’any 1984, a Sallent, amb 27 colles, per trobar una manera d’organitzar-nos. I des de llavors no ha parat de créixer. L’any 1985 van idear la ciutat gegantera, que va ser Sallent mateix, i l’any 1988, els gegants de l’agrupació, en Treball i na Cultura, que aquest any en celebren 30, i que es van estrenar a Montserrat . Ara, una de les principals coses en idear l’agrupació va ser el sistema de tornar visites, és a dir, que les colles es tornen les visites i així el cost econòmic de les trobades no és tan feixuc. I encara funcionem així.
I com arriba vostè al món dels gegants?
Jo vaig entrar en aquest món a la ciutat gegantera de Sant Celoni, l’any 1989, col·laborant amb la colla gegantera de Manresa. Però la meva intenció era crear els gegants del barri del Poble Nou, a Manresa, cosa que vam fer l’any 1990.
Però, que l’atreia?
Quan jo era petit, al barri hi havia unes escales gegants que portaven als dipòsits d’aigua i quan sortíem de l’escola sempre hi anàvem. Però com que les escales eren gegants no hi podien pujar i ideàvem maneres de fer-ho... i a mi, de petit, em va quedar aquesta fascinació pels gegants. I d’aquí a col·laborar en una colla, primer, i a l’agrupació, després.
I com van ser aquells temps?
Jo hi vaig entrar com a monitor de ball de gegants i, després, hi vaig formar la vocalia del Bages-Berguedà, que eren unes 45 colles... ara moltes d’elles estan tancades i els gegants no surten a ballar.
Quina és la funció de l’agrupació, quins serveis dona?
D’entrada, ara fa tres anys ens vam convertir en federació per temes legals. Donem el servei d’assegurança per a totes les colles, gestionem la ciutat gegantera –el plat més fort–, la fira del món geganter, el concurs de ball de gegants, el concurs de fotografia..., i responem a les inquietuds de qualsevol mena que tenen les colles. A més, hi ha un cos de monitors per a les colles que ho demanen, per ajudar a muntar una coreografia, a portar els gegants, etcètera. També hi ha seminaris específics, com els que fem ara de música.
La música és clau.
Sí, la música és molt important. I actualment a les cercaviles hi ha massa soroll... S’ha de treballar perquè a les cercaviles de gegants hi hagi música de gralles coherent, no aquesta mena de batucades que hi ha ara... L’agrupació no pot dir que no a ningú en les cercaviles, però podem aconsellar que la música sigui tradicional... La història dels gegants ens diu que al principi, quan sortien els gegants, hi anaven els professors de Corpus, amb un flabiol, i això encara es fa en alguns seguicis. O sonava una música suau de gralla, i és per on s’ha d’anar... Si no, es perd la part musical d’aquesta cultura. Les batucades fan que no se sentin les gralles. Les batucades hi han de ser, però cada cosa en el seu lloc.
Quins són els objectius del seu mandat a l’agrupació?
La nostra junta va entrar l’any 2017 i hi serà fins al 2020 i el nostre objectiu és ser continuistes respecte a les anteriors. Hem treballat per recuperar la ciutat gegantera, que s’havia fet per darrer cop a Terrassa l’any 2015, i va sorgir la candidatura de Sant Climent, que va ser una novetat, ja que era més petita, amb menys figures, però això donava l’oportunitat a tot soci de l’agrupació d’organitzar-la.
Però no va agradar gaire...
Hi va haver crítiques, sí. Però com a junta ho defensem perquè els estatuts ho avalen i dona l’oportunitat a tothom d’organitzar-la. Sant Climent podia encabir unes 40 colles.
Continuaran en aquesta línia?
La propera ciutat gegantera serà Castellbisbal, al juny, i acollirà una setantena de colles. Serà més gran, però, és cert, més petita que alguna de les anteriors.
Perquè, ara, quantes colles tenen associades?
Ara som 435 colles, i alguna més en tràmit d’incorporar-se.
És factible una ciutat gegantera amb més de 200 colles?
Uf... És que al final a la trobada hi anem més o menys els de sempre... És cert que a l’inici hi vam arribar a ser unes 170 fora de la trobada internacional de Matadepera del 1992, però això va ser extraordinari. Però llavors era més fàcil aconseguir els diners per organitzar trobades d’aquestes. Ara costa molt més.
En tot cas, està garantida la continuïtat?
Si els associats ho aproven, hi ha candidata, que és Sant Boi de Llobregat, per l’any vinent, i la volen fer oberta a tothom. Ara, com s’ho farien si hi van 400 colles? Tant de bo hi fossin, però jo entenc que els associats tenen els mateixos drets, tant si hi van més colles com menys.
I avui celebreu els 30 anys dels gegants de l’agrupació.
Era un altre dels objectius de la nova junta, recuperar una gran festa del món geganter. I enguany la farem per celebrar aquest aniversari, avui, al parc del Tibidabo. Serà la festa del geganter.
I aquesta festa podria tenir continuïtat al parc?
Enguany és una prova pilot. Costa trobar una data que vagi bé a nosaltres i a ells. Però, si va bé, podria ser amb més colles geganteres.
Quantes n’hi haurà avui?
Sis parelles. A banda dels de l’agrupació, els de Centelles, Sagrada Família, Tordera, Badalona i Castellterçol. I els gegantons i capgrossos de l’agrupació, a banda de tallers i, al migdia, un espectacle.
Quin moment passa el fet geganter?
Funcionen moltes colles, però hi ha moltes dificultats. Els vocals que tenim per comarques a l’agrupació ens fan saber que hi ha colles amb molts problemes. Els costa poder treure les figures.
Per què?
Calen més portadors. De canalla en puja molta, de músics també, però no tenim prou portadors. A la nostra societat actual, la gent està molt ocupada, els nens tenen futbol, bàsquet, atletisme..., i això que els convoquem set o vuit vegades l’any!, però costa arrossegar les famílies. La manca de portadors és el greu problema del món geganter en l’actualitat.
I què feu per combatre aquest problema?
Dins l’agrupació hi ha una secció on et pots apuntar com a portador voluntari i vas amb la colla que et necessita. Hi ha altres iniciatives, com ara la vocalia de portadors que hem muntat al Bages-Berguedà: som una desena de portadors i algunes gralles que, si cal, anem on hi hagi trobada dins les nostres comarques. I l’escola també ens pot ajudar a difondre el fet casteller.
És a dir, hi ha relleu però no portadors?
Exacte. Veus colles amb trenta o quaranta persones... però només quatre portadors... se’ns apunten nens, però molts del pares no volen, màxim s’atreveixen a portar els gegantons...
I com es promou el fet geganter?
L’escola pot ser una fórmula. Des de fa uns 10 anys que l’agrupació treballa en un programa de cara a l’escola i fa uns dos anys que van sortir uns tallers i llibres que ja estan en algunes escoles. El programa Gegants a l’escola s’ha repartit ja a tots els ajuntaments de la demarcació de Barcelona, a les associacions de pares i mares, i hi ha escoles que ja hi treballen. A més, és interactiu a través de la plana web.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona