Ment en moviment a les aules de Salt

Són els alumnes els que s’han d’adaptar a l’escola o és el centre educatiu el que s’ha d’emmotllar a ells? Aquesta necessària reflexió és un dels eixos de l’obra El cos es cola, que es va estrenar ahir al vespre al Teatre de Salt, en el marc del festival Temporada Alta. És una representació especial i meritòria, ja que ha estat pensada i portada a escena per alumnes de l’institut Salvador Espriu de la vila, que se senten molt seus els resultats. Han pres part en el projecte 82 nois i noies de quart d’ESO: alguns van elaborar el guió, d’altres fan d’actors, hi ha companys que s’han encarregat dels aspectes tècnics de la llum i el so, han plantejat l’escenografia, etc. S’ha tractat d’un important treball en equip, d’una suma d’idees i de talent, i, al llarg del procés, han estat acompanyats de professionals del món escènic. Van tenir l’assessorament de la dramaturga Clàudia Cedó, que els va donar un cop de mà en la redacció del guió, i Alejandro Santaflorentina i Laura Alcalà han portat la direcció de l’obra de manera compartida. S’ha impulsat dins el projecte Planters de l’associació ConArte Internacional i també gràcies a una beca del programa Art for change de La Caixa. Tant Santaflorentina com Alcalà formen part de ConArte Internacional, que introdueix les arts en l’horari lectiu, fet que contribueix a augmentar l’apoderament dels joves i els nens i nenes. I, sens dubte, ha disposat del suport del projecte A Tempo del Temporada Alta, que teixeix vincles entre el món educatiu i l’artístic.

L’abril del curs anterior, els estudiants van començar a pensar quins temes els agradaria tractar. En la sinopsi destaquen dues preguntes: “Què ens volen dir els cossos hiperactius, inadaptats, avorrits, anorèctics, deprimits o distrets?” i “Què és el que l’escola no està veient dels nostres cossos?” S’endinsa l’espectador, així, en la complexitat del món de l’escola per aconseguir una integració de tots els alumnes. L’obra es basa en la visita de l’expert en educació Lucian Fermington al Salvador Espriu de Salt. Ell exposa el seu mètode perquè els estudiants arribin a l’excel·lència a partir d’una bona posició del cos a classe i la repetició de rutines. El sistema, però, no funciona, ja que Fermington no comptava que l’alumnat és molt divers i que no tothom té les mateixes necessitats. Es reflexiona, per tant, sobre el paper del cos a les aules, on en moltes ocasions el fet d’estar hores quiet no ajuda. Es vol que s’entengui que els alumnes tenen la necessitat de moure’s per deixar espai a la creativitat, a la reflexió i a l’agudesa mental, en un bon homenatge al pensament en moviment.