Cio-Cio San, el Sol
El Liceu reprograma una de les seves produccions més celebrades, una versió clàssica de ‘Madama Butterfly’
‘Madama Butterfly’ s’ha representat, per ara, fins a 178 vegades en la història del Liceu
El director musical té clar sobre qui pivota la clàssica òpera Madama Butterfly: Cio-Cio San. Ella és l’astre i els altres personatges són els planetes, que giren al voltant seu, rematava Giampaolo Bisanti en la presentació de la segona reposició d’aquesta producció al Liceu (abans s’havia vist el 2006 i el 2013). Giacomo Puccini va voler que la víctima d’un comportament colonialista i masclista fos la que empatitzés amb el públic. I al tinent nord-americà Pinkerton li augura una revenja –continua dient Bisanti–. És una interpretació de l’acord final fora de lloc que escriu el compositor: confia que aquest personatge, aparentment per sobre del bé i del mal, rebi el seu escarment. Les funcions comencen aquest vespre. Se n’han programat deu, fins al 29 de gener.
La soprano armènia Lianna Haroutounian debuta al Liceu amb el rol de Cio-Cio San, que comparteix amb Ainhoa Arteta i també amb Maria Teresa Leva (que substituirà la soprano basca el 13 i el 16 de gener a causa d’una laringitis). També debuta al Gran Teatre del Liceu Rame Lahaj (combinant-ho amb Jorge de León, que ja va tenir aquest rol el 2013 al Liceu), en el paper de tinent Pinkerton. Si Haroutounian disfruta interpretant aquesta dona (a la qual el tinent nord-americà trencarà el cor), “com a cantant i com a dona”, ben diferent és el parer de Lahaj i De León amb Pinkerton: els incomoda. Perquè no troben cap manera de defensar l’actitud d’un personatge que veu la seva dona “com una joguina”. I que no escolta les advertències pel seu comportament, acceptat socialment, però inapropiat èticament. I que acabarà amb la pitjor de les tragèdies. Per Jorge de León, el títol ressona avui dia, perquè remet a la pederàstia i al turisme sexual, avui encara una xacra ben viva. De fet, Lahaj recorda la incomoditat de desvestir Cio-Cio San en una producció escandinava anterior: va sentir un gran rebuig propi, perquè era com si estigués despullant la seva neboda de 15 anys. Però es va haver d’armar de professionalitat i accedir al que demanava la direcció i el controvertit personatge.
El director musical i el repartiment celebren que la posada en escena de Moshe Leiser i Patrice Caurier sigui clàssica. Hi ha una escena molt estilitzada i, en tot cas, la dificultat és moure’s amb naturalitat dins del quimono, insinua la directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann.
2006, 2013 i 2019
El Liceu la torna a programar perquè el seu públic la celebra, un fet habitual en els teatres que produeixen òpera, argumenta Scheppelmann. Són produccions que cobren una nova mirada a partir de la incorporació de nous repartiments, destaca la directora. De fet, deu ser dels títols més repetits al llarg de les temporades del Liceu. Fins avui, s’ha programat en 178 funcions; la primera, el 1909, cinc anys després de l’estrena, amb polèmica i xivarri –probablement orquestrats– per raons polítiques. L’estrena d’aquesta òpera a Barcelona va ser al Teatre del Bosc, el 2 d’agost del 1907, segons l’arxiu del Gran Teatre del Liceu.
Per Bisanti, la dificultat del rol protagonista és que està contínuament en escena i, per això, “s’ha de donar la màxima llibertat a l’artista”. Aquesta presència contínua de Cio-Cio San “és un cas únic” en l’òpera. Tot i que no tingui unes dificultats vocals extremes, sí que cal vigilar la tensió vocal al llarg de tota la representació.