L’any de Clara Peya

Estómac, l’últim disc de la pianista i compositora palafrugellenca Clara Peya, ha estat triat el millor disc gironí de l’any, segons la votació feta per una trentena de professionals del món de la música de les comarques gironines, a què El Punt Avui –amb la col·laboració d’Alter Sinergies– ha demanat l’opinió, per segon any consecutiu. El vuitè disc de Clara Peya , també considerat el millor disc català de l’any pels crítics de la revista Enderrock, ha rebut en aquesta votació un ampli suport que fa incontestable el seu primer lloc, en un any en què s’han publicat més de quaranta discos d’artistes vinculats a la demarcació.

La segona posició ha estat per al duet empordanès de pop-punk Cala Vento, que l’any passat ja va quedar en tercera posició amb el seu segon àlbum, Fruto panorama. De fet, el treball que van publicar el 2018 és, com indica el seu títol Canciones de sobra, un EP amb temes que, literalment, van sobrar de les sessions de Fruto panorama i, pel que sembla, mantenen el nivell d’aquell disc. També és reincident Mazoni, que, ara fa un any, va encapçalar la llista amb Carn, os i tot inclòs. El bisbalenc sempre és una aposta segura, fins i tot quan publica un recopilatori –només en format digital– de temes inèdits, versions i singles no inclosos en els seus àlbums. Seu és el bronze.

El quart lloc és per al tercer disc del trio gironí de punk-rock Aliment, Brother, amb símptomes de maduresa que no contraresten la seva energia inesgotable. Amb una sonoritat més clàssica, entre el rock, el blues i el soul, el quartet gironí Bigblack Rhino –novena posició l’any passat, amb el seu EP Come back home– se situa en cinquè lloc amb el seu primer àlbum, Thoughts under the skin. La sisena plaça és per als banyolins Morgat Morgat i el seu explosiu Orgull adolescent, i la setena per a Xavi Lloses, lleidatà de naixement, guixolenc d’adopció i experimental per vocació, que amb Els benaurats ha creat el seu disc més personal i commovedor.

(D)ones, el primer disc amb temes propis de Les Anxovetes –que comparteixen baixista amb Bigblack Rhino: Xavier Pasqual– és una bona mostra de sana ambició creativa, transcendint les fronteres de l’havanera tradicional, que ha estat premiada amb el vuitè lloc de la llista. La novena posició és per a Discutir desnudos, l’últim treball de tots uns clàssics del rock gironí, Carmen 113, i el top-ten, per dir-ho així, el tanquen Toti Soler i Gemma Humet, amb la seva Petita festa. El gran guitarrista i compositor maresmenc fa anys que viu al poble baixempordanès de Palau-sator, així que l’adoptem com a gironí.

Ha estat un bon any per a la música gironina, tant quantitativament com qualitativament. Tot i la crisi ja endèmica de la música gravada, es continuen publicant força discos, encara que la seva repercussió no sigui gaire àmplia. La votació vol servir també per reivindicar el disc com a obra de referència.