Rosich retrata el masclisme

A ASAP, (les sigles d’Actes de Solidaritat amb el Patriarcat), el dramaturg i director Marc Rosich ha posat la figura del masclista en escena. Presenta diferents espècimens, com si el públic estigués en un zoo (comenta Patricia Mendoza, de la sala Atrium) en un muntatge que repesca textos d’obres anteriors seves, en què emergeix un monstre que mostra el seu masclisme, sense cap mena de pudor “fins i tot amb un punt de maltractament psicològic”, admet Rosich. La ironia és evident, però no es tracta des de la farsa, és més subtil: es distancia prou per “fer-ne apologia” i convertir-se en una denúncia. Tampoc elles són les víctimes evidents que reben violència o abús físic. Són dones que tenen la pell molt dura, que han après a conviure amb el masclisme i, en part, s’hi resignen, o bé no saben viure-hi d’una altra manera.

El muntatge estarà en cartell fins al 10 de febrer a l’Atrium, una sala que, fins ara aquesta temporada, només ha programat espectacles de veu femenina. La proposta de Trama Produccions, per contrast, “no hi podia faltar”, remata Mendoza. La sorpresa és que, tot i ensenyar el monstre d’un manera exagerada, en alguns aspectes tothom s’hi pot veure reflectit.

Avui, critica Rosich, les veus més reaccionàries s’atreveixen a difondre la seva visió, que vol ser hegemònica (amb exemples com ara Vox, Bolsonaro i Trump): no qüestionen el seu estatus de depredador, “no tenen cap por a mostrar-se sense màscara”. La dificultat del muntatge, en què intervenen Xavier Pàmies, Alba Pujol, Carla Ricart i Joan Sureda, és trobar un to interpretatiu que es distancia del realisme i en què, tot i ser molt ser explícit en el llenguatge, amb prou feines hi ha contacte físic. Per Sureda, aquesta sensació de ferir amb la paraula produeix esgarrifances, tot i fer-se amb un discurs poètic i en un espai abstracte que aparenta sordidesa. Tot són contrastos per donar una aparença ambigua en què, sense voler empatitzar, podria haver l’equívoc que els qui pensen d’aquesta manera se sentissin legitimats.

Fugir del tresillo

En les escenes, es reprodueixen situacions de parella, sense arribar a aclarir si els personatges són diferents o tenen noves relacions. Han fugit de les relacions realistes perquè les escenes de sofà els anava a la contra. També entre gais i lesbianes es reprodueix la forma de patriarcat regnant.