La història d’un secret

El Gran Teatre del Liceu acollirà dissabte l’estrena de la primera gran òpera catalana en quinze anys: L’enigma de Lea, amb música de Benet Casablancas, text –en català i italià– de Rafael Argullol, i direcció escènica de Carme Portaceli. L’enigma di Lea, que es podrà veure els dies 10, 12 i 13 d’aquest mes i serà enregistrada per TV3 per a una futura emissió, és una òpera en tres parts sense entreacte, la direcció musical és de Josep Pons i té en el repartiment la mezzosoprano Allison Cook, el baríton José Antonio López i el contratenor Xavier Sabata, així com fins a un total d’onze solistes i els 70 cantants del cor. Des del 2004, quan Joan Guinjoan va presentar-hi Gaudí, el Liceu no havia estrenat cap producció d’aquestes característiques. “És el repte més difícil de la meva vida”, admetia ahir Casablancas, que va començar a treballar en el projecte l’any 2011 amb Argullol i ha vist com la seva estrena es dilatava per les dificultats econòmiques que ha tingut el teatre de les Rambles. “Em sento molt reconegut pel Liceu i per la confiança que se’ns va fer”, explica.

L’enigma di Lea, segons revelava Argullol, que només havia treballat en projectes similars quan va rebre l’encàrrec d’escriure els textos per a una producció del Naumon de La Fura dels Baus, és la “història d’un secret” amb reflexions sobre la fe, l’amor i el temps. “La portadora d’aquest secret, Lea, és una dona que, després de ser sotmesa a una experiència limítrofa que pot interpretar-se de moltes maneres, deambula per l’espai i el temps, pels països i pels segles, nàufraga en l’existència, posseïda per una passió gairebé impossible de canalitzar”, explicava ahir Argullol, que definia el seu conte mític com una “distopia” amb elements, però, “d’utopia i humanisme”. La fe, entesa com l’anhel de llibertat, es revelarà com “l’únic rescat possible del naufragi”, i la història de Lea esdevindrà també la del “destí de tots nosaltres”. “És un text coherent amb la meva obra”, concloïa. “Sempre he volgut preservar una escletxa de llum, ja que aquesta és una de les funcions de l’art.”

La figura de Monteverdi, d’altra banda, va sortir uns quants cops en la presentació, ahir, de la peça. “Vam discutir sobre quin era el sentit de fer una òpera al segle XXI, i vam voler reivindicar la igualtat entre música i literatura, inspirant-nos en Monteverdi”, va assenyalar Argullol, que inicialment es plantejava adaptar per a l’òpera un text ja existent, però que finalment va optar per realitzar-ne un de nou. “És una òpera amb una harmonia rica i complexa, i la vocalitat hi està al centre”, avançava Casablancas. Sobre la posada en escena, Portaceli assegurava que “té una estètica d’avui perquè som persones d’avui”, al mateix temps que reflectirà “un món uniforme de blancs i negres en què els grisos ja no hi poden existir”. Josep Pons, per la seva part, va qualificar L’enigma di Lea d’“aventura fascinant que ens obliga a crear un precedent”. I Xavier Sabata, finalment, va mostrar la disposició de cantants com ell a afrontar registres més contemporanis. “Sovint hi pot haver la idea que ens fa por, però la música contemporània és clau perquè aquesta sigui un art viu i pugui evolucionar.”

L’enigma di Lea, amb escenografia cúbica de Paco Azorín, serà emesa en directe per Catalunya Música el 12 de febrer.