Cinema

Crítica

cinema

Explotació de la misèria

Cafarnaüm és un poble de Galilea del qual se suposa que, antigament, vivia en el caos a causa d’una superpoblació en bona part condemnada a la precarietat. Així és que encara actualment és un nom que s’associa al desastre. La directora i també actriu libanesa Nadine Labaki apel·la en el títol del seu nou film al simbolisme de Cafarnaüm amb la idea que un dels llocs on s’encarna en el present és Beirut, escenari, doncs, d’una història protagonitzada per un nen malaurat que ha d’afrontar la justícia per haver apunyalat un home.

No posarem en dubte les bones intencions de Labaki (que va iniciar-se en l’audiovisual com a realitzadora de clips musicals i que va debutar com a directora cinematogràfica amb Caramel, film de 2007 amb el qual va voler mostrar la situació de les dones al Líban) a l’hora d’abordar el tema de la infantesa abandonada i maltractada. Tanmateix, podem posar en dubte les formes i els continguts dramàtics amb els quals ho presenta.

Primer der tot s’ha de dir que Nadine Labaki va triar un nen preciós (Zain al-Raffea) per convertir-lo en el malaurat heroi de Cafarnaúm. Aquesta arrenca amb una vista judicial en què Zain, condemnat per haver apunyalat un home, es querella contra els seus pares acusant-los d’haver-lo posat al món. La seva advocada és interpretada per la mateixadirectora, que així remarca que és la defensora de la seva causa i, de fet, dels nens maltractats.

El film s’estructura en dos llargs flash-blacks. El primer és des del punt de vista de Zain, que narra com se’n va de casa indignat amb els seus pares, els quals venen una filla, i com sobreviu cuidant un nen petit (també preciós) que a la vegada serà abandonat forçosament per la seva mare, una refugiada etíop. El segon flash-back neix del punt de vista de la refugiada, però es permet no seguir-lo quan ella es fa absent i els nens deambulen sols. Què deu importar cuidar la forma narrativa a Labaki quan té entre mans un material per exhibir la seva sensibilitat social, tot i que ho fa rabejant-se en la misèria, forçant el sentimentalisme, eludint la política i amb un maniqueisme dramàtic que carrega les culpes als pares, que, ignorants i irresponsables, no fan més que dur fills al món. És així que d’aquesta suposada denúncia dels mals del món se’n dedueix que tot aniria millor si s’esterilitzés els pobres, tot i que també hi apareixen abusadors sexuals i traficants de persones. A més de fer pornografia de la misèria, Nabaki redueix la qüestió d’una manera que resulta repulsiva moral i políticament.

Cafarnaúm
Directora: Nadine Labaki. Intèrprets: Zain Al Rafeea, Yordanos Shiferaw, Boluwatife Treasure Bankole
Líban, 2018


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Cafarnaúm

«Cafarnaúm»

Gènere: Drama
Direcció: Nadine Labaki.
Intèrprets: Kawthar Al Haddad, Boluwatife Treasure Bankole, Nadine Labaki, Zain Al Rafeea, Yordanos Shiferaw.
Valoració crítica: [ep] [ep] [ep] [eb]

Publicat a

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça MargaridaXirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic