La imatge gràfica del feminisme
Cada corrent, cada moviment social, té un vessant icònic que en molts casos s’expressa en la imatge gràfica. L’il·lustrador i historiador de l’art Toni Galmés va recollir les claus gràfiques del procés independentista en el llibre Groc: Història gràfica d’una lluita (Comanegra). Ara torna amb el mateix plantejament però centrant-se en el corrent feminista en el llibre Lila: Història gràfica d’una lluita, també a Comanegra. El llibre té coautoria. M. Àngels Cabré, directora de l’Observatori Cultural de Gènere, ha posat la seva experiència en el treball d’anàlisi de la relació dona i cultura en un llibre que inclou, a més del text, més de 200 imatges entre fotografies, il·lustracions, serigrafies i cartells que permeten traçar un recorregut cronològic de com s’ha representat el paper de la dona i el feminisme, des de l’eclosió de les sufragistes que demanaven el vot per les dones fins al moment actual, en què la qüestió de gènere es troba en permanent debat.
Lila està prologat per la il·lustradora Paula Bonet, que en el seu text recorda com arran d’una experiència personal, com van ser dos avortaments espontanis, es va adonar que la història íntima de les dones s’ha obviat totalment i que no n’hi ha cap mena de vestigi ni en el món de la literatura ni en el món de la pintura. I en aquest sentit celebra el moment actual, en què la dona ha pres “la paraula i els pinzells” per fer visible l’univers més real i sentit de les dones,
El llibre comença en el moment d’eclosió del moviment feminista els anys seixanta amb personatges que van esdevenir, a més de gran referència social, autèntiques icones gràfiques, com l’activista Angela Davis. Aquest apartat fa un salt enrere per anar al moment iniciàtic de les pioneres per tornar a reconduir el tema, tant amb la paraula com amb la imatge, al moment actual, on cal reflexionar sobre la violència de gènere, tant subtil com ostentosa.
