Imatge que fa visible
Una allau de novetats bibliogràfiques omplen les llibreries d’obres que amb la imatge gràfica refermen el discurs feminista des d’una òptica crítica i desinhibida
-
Il·lustració d'Ame Sole. Arxiu. -
Dibuix d' Helena Perez Garcia Arxiu. -
La imatge clàssica del feminisme. Rousie Arxiu. -
Il·lustracions d’Ame Sole, Helena Pérez García, Daniella Martí, Flavita Banana, J.M. Pérez i John Howard Miller Arxiu. -
Imatge que fa visible Arxiu. -
Imatge que fa visible Arxiu. -
Imatge que fa visible Arxiu.
La nova il·lustració de dones neix a la xarxa per passar sovint al paper imprès
L’humor de les dones no té res a veure amb la gravetat dels homes quan parlen d’ells
Un dels espais de la creació en què la dona ha visualitzat més la seva lluita, els seus anhels, la seva visió del món i el seu sentir en les relacions amb els altres, especialment en la crítica al model de l’home dominant, ha estat el llibre il·lustrat que es troba a cavall del còmic i els textos amb imatges. Tradicionalment, el món de la il·lustració de dones estava ancorat en el llibre infantil, i en pocs casos esclatava cap a temàtiques més adultes, com ho va fer una de les poques dones que van navegar pel mig de l’underground català: Laura Pérez Vernetti, guanyadora l’any passat del gran premi del Saló del Còmic, i a qui ara el rebatejat com a Barcelona Comic dedicarà una exposició. Però va ser amb l’esclat de la novel·la gràfica a principis dels noranta, amb noms con la iraniana Marjane Satrapi, que es va obrir un camí amb moltes bifurcacions. Autores com Moderna del Pueblo, Agustina Guerrero, Sarah Andersen, Mar Guixé o Raquel Riba Rossy, entre moltes d’altres, han fet de cadascuna de les seves vinyetes una reflexió del fet femení amb molta ironia i humor, lluny de la gravetat de les reflexions dels homes quan parlen d’ells mateixos.
En aquest sentit, una part d’aquesta literatura dibuixada està molt influenciada pels programes informatius en clau d’humor que ara es porten molt. La periodista catalana Sandra Sabatés, del programa de La Sexta El Intermedio, és autora dels textos Pelea como una chica (Planeta), dedicat a grans dones i amb il·lustracions d’una històrica del dibuix: la valenciana Ana Juan. La proximitat del 8 de març i del Sant Jordi ha fet que aquests dies hi hagi hagut una allau de publicacions que tenen en la il·lustració el vehicle per parlar de diferents aspectes de les dones.
Penguin Random House Bruguera ha publicat un llibre amb un títol que s’ha vist en pancartes de moltes de les darreres manifestacions feministes: Somos nietas de las brujas que no pudisteis quemar, d’Ame Soler, en què acompanya amb il·lustracions breus textos de textura poètica de to intimista, però alhora de contingut de fàcil identificació.
La mateixa editorial ha tret ¡Así es la vida!... o al menos así la veo yo, de la colombiana Daniella Martí, protagonitzada per una dona molt lliure a les portes de la tercera edat però que viu i sent com si fos una jove rebel.
Amb el títol d’Archivos Cómicos, l’editorial Astiberri ha publicat un recull de vinyetes de la guanyadora d’un premi Gat Perich Flavita Banana. Aquesta autora barcelonina forma part del grup de dones dibuixants que han passat al paper després de començar a publicar a la xarxa, com també és el cas de la barcelonina Elisa Riera, que també a Astiberri ha publicat El futuro es brillante, que és una versió ampliada de la seva primera història que va publicar al seu Instagram (@elfuturoesbrillante). L’obra té com a protagonista una noia de 30 anys que ha de prendre decisions enmig d’un mar de dubtes sobre el que ha de ser la seva vida.
No és un llibre il·lustrat però si gràfic. Moltes imatges fotogràfiques acompanyen el llibre editat per l’Ajuntament de Barcelona Barcelona feminista 1975-1988, d’Isabel Segura Soriano, sobre l’agitació feminista d’uns anys de canvis que visibilitzaven per primer cop de forma massiva la lluita de la dona. La creació de vocalies de dones a les associacions de veïns, jornades de debat, primeres manifestacions feministes. Tot una època en què es va poder reprendre el camí de lluita que havien traçat moltes dones i que el franquisme va eclipsar.
L’editorial Comanegra aposta per donar continuïtat a una fórmula que va aplicar amb el procés tot incidint en la imatge gràfica d’aquest moment polític. Ara ho fa amb la lluita feminista a Lila. Història gràfica, de Toni Galmés i M. Àngels Cabré, amb pròleg de la il·lustradora Paula Bonet.
Dones sepultades: les biografies que les recuperen de l’oblit
“La vida de les persones no acaba amb la seva mort, sinó amb el silenci. I hi ha massa dones sepultades. Sí, cal forjar una nova memòria; i aleshores podrem ser”, escriu Aina Torres, periodista, escriptora i gestora cultural en el pròleg, titulat La revolta persistent del llibre Dones rebels. Històries contra el silenci, que ha editat l’editorial valenciana Sembra en una edició molt curosa. Amb les il·lustracions d’Helena Pérez García, Torres fa reviure dones que han estat “rebels” des de l’òptica del compromís i la militància d’esquerres, però també des de la rebel·lia de “no fer el que la societat esperava d’elles”, explicava l’autora. En aquest sentit, Aina Torres recupera pioneres en àmbits, històricament masculins, com la medicina, les matemàtiques, el periodisme… De la selecció de dones, biografiades a partir de textos concisos en els quals “parlen molt elles”, però també de converses amb els familiars, hi ha els noms referents, les “dones que hi havien de ser”, com ara Maria Mercè Marçal, Aurèlia Campmany, Montserrat Roig, Teresa Pàmies, Irene Polo, Montserrat Abelló o Marina Ginestà. Aina Torres destaca que ha volgut aportar “coses noves” d’aquests noms més coneguts. De la recuperació de la memòria de les dones, Aina Torres també ha ampliat la mirada geogràfica i ha biografiat dones de les Illes i del País Valencià, perfils i noms desconeguts. Cita els casos de l’artista valenciana Manuela Ballester (1908-1994), amb una obra compromesa amb la revolució i la guerra civil; la mallorquina Aurora Picornell (1912-1937), a qui s’atribueix la frase següent, plantant cara als assassins, abans d’executar-la: “Podeu matar homes, dones, nins com el meu, que encara no ha nat. Però, i les idees? Amb quines bales matareu les idees?” La presentació del llibre Dones rebels serà el 15 de març a les 19 h a La Carbonera de Barcelona.
Gràficament pensat com una biografia mosaic, el llibre 100 dones catalanes. Inspiracions creatives, de Viena Edicions, ha recopilat la història, “bocins de vida”, de cent dones, des del segle XIX fins a l’actualitat, amb una selecció i textos d’Antoni Gelonch, que explica que és un “llibre d’obertura” per donar a conèixer les “reflexions i les vides” de dones que en molts casos són “pioneres” i han estat a l’avantguarda. Ho rebla en el pròleg Mònica Terribas quan les defineix com “un centenar de dones que lluiten contra la negació”. L’edició del llibre juga amb l’estètica: cada dona és la protagonista d’una rajola de doble pàgina, amb un text biogràfic i una frase que en resumeix el pensament. La voluntat d’aquest volum és recollir sobretot les reflexions de cent catalanes sobre l’art, el procés creatiu i el paper de les dones en la producció artística. “La literatura no és útil, és un instrument cultural de pensar i de sentir. Qui vulgui coses útils, que vagi a la ferreteria.” És la frase que se selecciona de la periodista, escriptora i política valenciana Isabel-Clara Simó. L’atractiu d’aquest volum és la selecció de biografies, amb personatges encara en actiu i joves, com és el cas de la socorrista de Proactiva Open Arms Anabel Montes. També hi ha perfils més clàssics, com els de Carme Karr, Víctor Català (Caterina Albert), Rosa Sensat o Francesca Bonnemaison, i perfils contemporanis i vius com Maria Barbal, Colita, Roser Capdevila, Pilar Rahola, Carme Forcadell, Lita Clabellut, Sol Picó o Natza Farré, la qual, abanderada del feminisme i autora de Curs de feminisme per microones, defineix el feminisme com “la defensa dels drets humans”.
