Música

PULPOPOP

GRUP DE MÚSICA

“La música pot ajudar a divulgar coneixements més complexos”

El grup gironí Pulpopop publica un disc que és més que un disc, no només perquè és doble –ells en parlen com el sisè i el setè de la seva discografia–, sinó perquè la música és només una de les peces del nou projecte realment multidisciplinari d’Edgar Massegú, ara acompanyat pel guitarrista Marcel Torres en aquesta nova aventura, en la qual hi ha espai també per a la literatura, la llengua, l’escultura, la fotografia, el cinema i, fins i tot, el vi.

Edgar, com es titula aquest disc?
Unamentlentaeminentalimentalentenimentilamenta.com [Ho diu d’una tirada i sense entrebancar-se].
Gràcies, ha quedat molt clar... Què vol dir això i cap a on ens porta?
Bé, és una ment lenta eminent que alimenta l’enteniment i la menta, punt com, i per tant és un enllaç en què, si aconsegueixes clicar bé lletra per lletra el títol, pots entrar en un web on cada cançó és alhora una fotografia a través de la qual s’accedeix a les lletres –que no apareixen en el CD– que són també recursos educatius amb jocs mariusserrans, gairebé d’enigmística, per aprendre català. I val a dir que aquests vocables que formen la paraula impossible del títol van apareixent al llarg del doble CD d’una manera ordenada, com si el disc tingués un plantejament, un nus i un desenllaç, i per tant aquesta obra també està concebuda des d’un punt de vista narratiu.
Aquest és un disc doble en què, a més, cada CD té el seu propi títol: ‘Gola’ i ‘Urpa’. També vosaltres formeu un binomi creatiu: Pulpo (Edgar) i Pop (Marcel). Com lliga tot plegat?
A Pulpopop hi ha quatre pes, mai dues pes; són vuit lletres, perquè quan portàvem secció de vent érem vuit músics, com tentacles té el pop. És tot un artefacte estètic. Ara som Gola i Urpa perquè aquest disc conceptual l’hem gravat només –que, per cert, hi ha una cançó que es titula Només, com també hi ha un vi que es diu Només– amb gola i urpa. Per tant, vam eliminar tots els instruments i ens vam quedar només amb l’essència: la veu i l’urpa, que són les ungles d’en Marcel tocant la guitarra. És una mica el que feien els juganers del grup francès de literatura experimental Oulipo, quan treien lletres de novel·les i poemes, com va fer Georges Perec a La disparation –on no apareix la lletra e–, per mirar de ser més creatius. I nosaltres ens vam proposar despullar tota la instrumentació i quedar-nos només amb guitarra i veu, però intentant que sonés com si hi hagués molts altres instruments, tot i que no hi són... Excepte aquesta escultura que porto, que també la vam gravar.
Com es pot gravar una escultura?
Hi ha diferents tipus de paper de vidre que poden funcionar com un efecte de güiro o de shaker, depenent del gramatge del vidre [en fa una demostració pràctica, fregant l’escultura amb el paper de vidre]. I a mesura que anàvem polint l’escultura, també dansàvem, perquè creiem que no hi ha fronteres entre arts.
De fet, durant la gravació també anava prenent forma l’escultura, no?
Sí, quan vam començar era un soc de pi i va acabar tenint aquesta forma de cor... o de rostre, depèn del punt de vista amb què la miris. Com diu Xicu Cabanyes , és important que les escultures siguin asimètriques i que totes les cares intentin ser bones i diferents. No sé si ho hem aconseguit, però la intenció hi era.
Tornem a la relació entre les cançons i els jocs de llengua que es poden trobar al web. Com funcionen?
Per exemple, a la cançó La verema utilitzem el lèxic de l’enologia catalana, aquelles paraules tan precioses: “Quina garnatxa hi dureu? O la carinyena? Pica el poll ull de Samsó. Malvasia i fogoneu ho aguanteu tot. Llaura, sembra, rega, cuida i recull...” O la fil·loxera...
‘Fil·loxera’ pot ser una paraula maca, però no ho és tant el que implica.
Sí, de fet la cançó diu que “ara les grues són l’antiga fil·loxera”. En tot cas, el que preteníem és que la cançó servís per aprendre les varietats de raïm autòctones i tot aquest lèxic tan nostrat i tan increïble. I en una altra cançó, La vida d’una filla, que és la història d’una fulla que baixa des del Pirineu a través dels rius catalans fins a la desembocadura del delta de l’Ebre, a mesura que va viatjant la fulla per la geografia catalana la cançó va utilitzant els diferents dialectes de les zones per on passa. A la cançó U d’oc hi ha tota una sèrie d’estrofes en què apareixen locucions adverbials, una rere l’altra, i a Babaubeuvibodevallsiviubé s’aprenen els numerals a través del món casteller.
Tot això demostra, en definitiva, un gran interès per la llengua.
És que la llengua per a nosaltres ho és tot, és música en si mateixa. Tot i que el català, a diferència de l’anglès, per les seves variants accentuals, és difícil d’interpretar, nosaltres agafem aquesta dificultat i intentem que sigui el màxim de melodiosa possible.
També hi ha prevista una pel·lícula, ‘Katartist’. Una mica de ‘spoiler’, si us plau?
Si tu dius “redimonis, ostra santa, catximandena”, i després ho dius amb una altra entonació, ja li estàs donant una certa melodia i, per tant, això podria ser música. Si ho transcrius, podria esdevenir un poema. Si agafes un pinzell ple de pintura i, mentre dius aquesta expressió, impactes una taca sobre una tela, es converteix en pintura; el moviment del braç quan ho fa és dansa, i si això ho graves és vídeo i, per tant, és cinema. La taca de pintura quan s’asseca és escultura, i per tant tot això és Katartist: no hi ha cap frontera entre arts. La pel·lícula narra la vida d’un artista que va a la deriva i que amb tot el que es troba pel camí va creant la seva obra. Pulpopop també n’hem fet la banda sonora, gravada a les clavegueres, en una experiència bastant radical. La idea és fer una preestrena d’aquest llargmetratge en el marc del Dia de l’Art, a l’abril, i després és possible que publiquem el disc de la banda sonora com una obra més del grup. Teníem molt clar que havíem d’acabar fent cinema.
Abans parlàvem de vi. Aquest projecte també tindrà una branca vitivinícola.
La idea és que, a la tardor, coincidint amb la verema, puguem descalçar-nos i aixafar el raïm, i que a l’etiqueta del vi resultant hi hagi un codi QR que et permeti escoltar la cançó i aprendre català mentre el degustes i estàs visitant el celler. Sempre es tracta de portar la música més enllà de la música. La música és popular i molt directa, i això ajuda a divulgar coneixements més complexos d’una manera fàcil i divertida.
A part d’un grup amb inquietuds artístics, Pulpopop ha demostrat també tenir inquietuds polítiques i socials. Ho dic per la cançó ‘ U d’oc ’, que parla de l’1 d’octubre, com el seu nom indica, més o menys, i que vau publicar a les xarxes l’octubre passat.
Ens sentim totalment a prop i a la disposició de la causa. Per això vam triar la disfressa de Piolín, per mostrar que estem molt cardats, perquè volíem gravar davant d’una caserna de la Guàrdia Civil, a Girona, i de seguida van venir quatre secretes a buscar-nos. Tot plegat semblava una broma. És que és tot tan de pandereta que vam pensar que n’havíem de donar la nostra visió, potser més divertida, narrant els fets de l’1 d’octubre com si fos gairebé una novel·la negra. Farem tot el que calgui per arribar a ser un país que també tingui un important plus creatiu, quan siguem lliures, si pot ser al nivell dels països més punters.
I també teniu inquietuds ecologistes i de preservació del medi ambient. El primer ‘single’ i vídeo del disc es titula ‘L’os bru’. Alguna cosa vol dir, no?
Com deia abans, la música pot ser un canal de comunicació de valors molt potent, i intentem utilitzar-lo sempre que podem per deixar un pòsit positiu. Canviar el món és una tasca molt difícil, però sí que s’hi poden aportar granets de sorra. I L’os bru el que fa és reflexionar sobre la necessitat de preservar l’hàbitat d’aquest meravellós mamífer salvatge. Vam estar gravant el vídeo al Pirineu i en el vídeo també surten les imatges que ens va fer arribar el Fondo para la Protección de los Animales Salvajes ( Fapas ). També hi van col·laborar entitats ecologistes que treballen per a la preservació de l’os bru. Si aquesta cançó pot fer despertar l’interès per cuidar la nostra fauna, haurem assolit el nostre objectiu, mitjançant un cançó i un videoclip que no deixen de ser obres artístiques. És un tema que ens toca a tots, perquè els humans ens pensem que tot és nostre, però hem de deixar que els animals tinguin el seu propi espai. El videoclip l’ha realitzat Peregirbi Films, la productora d’un videògraf molt jovenet, sorgit de l’Escac. Sempre intentem col·laborar amb creadors joves que aporten idees que els que ja fa uns anys que hi som no tenim.
En aquest disc també hi ha cançons que toquen temes molt íntims i personals, sembla que per influència de la cineasta Carla Simón. Per què?
En la primera època del grup, ara fa uns deu anys, totes les projeccions que portàvem en directe i les fotografies del grup eren obra seva. Després li vam perdre una mica el rastre en la seva trajectòria artística, fins que vam veure que triaven la seva pel·lícula Estiu 1993 per representar l’Estat espanyol en els Oscar. Va ser sorprenent i alhora inspirador, perquè la pel·lícula narra una història autobiogràfica sobre la mort dels seus pares. A Pulpopop sempre se’ns titlla de surrealistes i psicodèlics, però l’exemple de la Carla ens va encoratjar a fer algunes cançons amb aquest plus autobiogràfic. Ens vam alliberar, sense remordiments ni vergonya, per explicar maletes del nostre passat que així deixen de romandre a la nostra esquena. Hem pogut parlar de pares biològics i d’altres temes personals i, arran de la publicació d’aquest disc, ara podem anar menys corbats pel món.

Vuit tentacles per elaborar l’art total

Pulpopop va començar a donar els primers senyals de vida creativa ara fa gairebé una dècada com el projecte d’Edgar Massegú i Pau Boïgues. El 2010 van rebre el Premi Joventut del Sona 9 i el 2011 van debutar amb Cuit! Sempre a la recerca de nous formats, el 2013 van presentar GR Pop, una guia musical de Girona en forma de disc i d’aplicació mòbil. Ja sense Boïgues, el 2015 va aparèixer Felicitat Màxima!, el seu cinquè disc, i ara continuen la recerca, amb Marcel Torres, en un doble CD que obre les comportes a l’art total.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona
música

Twenty One Pilots actuaran al Palau Sant Jordi l’abril vinent

Barcelona
ART

Estudien si la part superior del mosaic de la Casa Navàs també és de Joaquim Mir

REUS
art

Mor Richard Serra, l’escultor monumental

barcelona