La Mostra s’enlaira
La Mostra d’Igualada presenta un llistat d’espectacles per a canalla i joves de fort contingut social i, enguany, amb el clown com a tret característic de l’edició
Tots els projectes del mercat de la Mostra acaben estrenant-se al cap de dos anys
Agafar volada. El lema de la Mostra d’Igualada és “Espectacles que et fan créixer”. S’aprofita la idea del creixement biològic de les criatures i els joves. Però no es queda allà. Perquè el teatre, com a tota la cultura, és una eina de socialització per a totes les edats que ajuda a posar-se en el lloc de l’altre i madurar, es tingui l’edat que es tingui. El director artístic de la mostra, Pep Farrés, feia veure, dimecres passat, que el Dia Mundial del Teatre familiar coincideix amb el Dia de la Felicitat. Una bona troballa. Disfrutar, conèixer i aprendre són elements indispensables per créixer i per ser feliços. La Mostra d’Igualada celebrarà, del 4 al 7 d’abril, 30 anys amb una edició especial: es presenten un llibre commemoratiu i una exposició sobre la seva història i es convoca a un espectacle de gran format per a tota la ciutat (no únicament per a pares i fills) al parc Central el dissabte a la nit: la companyia Plasticiens Volans, que han fet accions per a inaugurar Jocs Olímpics (però que són capaços d’adaptar-se cada cop al lloc que se’ls plantegi), presenta espectacle Leonardo, somnis i malsons.
Mig centenar de propostes acabaran entrant en la graella oficial. Pep Farrés ha hagut de triar entre les 650 propostes. Per a compensar, s’ha ampliat al màxim la llotja (on les companyies que no han pogut accedir a la programació poden presentar el seu repertori). També es manté la trobada del mercat d’espectacles en què se seleccionen fins a set projectes que busquen producció, residència tècnica o una gira abans d’estrena. És la desena edició d’aquest mercat. Tots els muntatges que es presenten (des de l’Institut Català de les Empreses Culturals se’ls dona suport i se’ls fa seguiment) acaben estrenant, l’any següent o el posterior. Depenent del suport que hagin aconseguit en el mercat, hi poden donar més potència i ambició o menys. Molts d’aquests títols, posteriorment, entren en la graella de programacions.
Si l’any passat es va poder elaborar una coproducció amb suport de Fira Tàrrega (Flou Papagayo) i es va poder programar al Trapezi, aquest any no s’han produït les condicions. Farrés destaca els espectacles de clown de la collita d’enguany: el Calma de Guillem Albà, també Refugi de la companyia balear Clownidoscopio i el còmic Wet flor, el primer solo de Cristina Solé. I Etxea, a mig camí del circ (i amb una voluntat de descobrir on una persona se sent protegit, recollit). Marcel Gros (un habitual de la Mostra)signa Planeta Mart. La Baldufa, Bye bye Confetti, en un registre similar. També La Pera Llimonera juga al clown a Baobab. Un arbre, un bolet i un esquirol. I Italino Grand Hotel de La Tal.
Com ja va sent habitual, la programació s’atreveix amb espectacles de risc. Per això el tema dels refugiats i la immigració segueix sent ben present en molts dels títols, com ara El viaje de Ulises, que serà l’espectacle d’inauguració dijous al vespre, i Les set diferències d’El Pont Flotant. També hi ha el teatre integratiu, amb nois amb cadires de rodes (Superabile) que exploren la dificultat de moure’s amb una per les ciutats.
D’entre els 700 programadors inscrits, destaquen els 15 internacionals per obrir mercat més enllà dels Pirineus.
LA XIFRA
La Mostra convocarà un concurs en breu
Pep Farrés s’acomiadarà de la Mostra Igualada coincidint amb la 30a edició. Hauran estat cinc anys decidint quines companyies entraven en el cartell de cada edició i impulsant, sobretot, la vessant del teatre juvenil a l’Escorxador.
Des que la Generalitat va imposar el caràcter de festival estratègic a la Mostra d’igualada (ajuntant les convocatòries de programadors i artistes de Rialles i de Xarxa) el festival tenia director artístic. Una mirada professional era imprescindible per decidir quines eren les obres que tenien prou qualitat per entrar en la programació. De moment, n’han estat directors Vol-Ras (2006-2007), Òscar Rodríguez (2008-2014) i, ara, Pep Farrés. El comiat és amistós. De fet, el director hauria pogut allargar una edició més. Però és ell qui es descavalca per poder atendre la seva vida d’artista (dins de la companyia Farrés Brothers, que fa molt pocs dies ha tornat de fer una gira per la Xina). Cada any, el nombre de propostes que arriba a la Mostra és més elevat. Probablement, també han augmentat molt els criteris de qualitat, extrem que fa difícil fer-ne una tria. L’Ajuntament i el Departament de Cultura van agrair la tasca de Pep Farrés i van anunciar que es convocarà un concurs per renovar la direcció de la Mostra. Fa pocs mesos que s’han renovat la direcció de la Fira Mediterrània (Jordi Fosas per David Ibáñez) i la de Fira Tàrrega (Anna Giribet per Jordi Duran).
Major autonomia de l’espai jove
L’Escorxador té vida pròpia. A més dels espectacles per a joves que programa la direcció artística de la Mostra, una trentena de joves han acabat d’omplir la graella de l’Escorxador. Fa mesos que hi treballen, consensuadament. Tot ha de ser compatible i busca alternar música amb teatre per convidar a fer petits tastets. Destaca el ‘Playoff‘ de Marta Buchaca amb la Joven Compañía. O ‘Calma’ de Guillem Albà. També dins del marc de la Mostra, s’acull una segona trobada d’una plataforma que treballa per visibilitzar una xarxa de teatre juvenil a tot Catalunya. Entre les impulsores, les responsables del festival RBLS de Barcelona. Aquests debats professionals, precisament, van començar la tardor passada.